El divendres 3 de setembre de 1982 sortia al carrer el número 1 de la Veu de l’Anoia. Han passat ja 36 anys des d’aleshores, però segueix intacta la voluntat que va motivar la sortida de la que s’ha convertit en la primera publicació de la comarca. L’editorial d’aquell periòdic deia “naixem amb plena vocació comarcal, seguint la petjada d’altres publicacions semblants que, en els darrers anys, han anat sortint arreu de les nostres comarques, donant un nou estil informatiu a la pregona tradició de l’anomenada premsa comarcal a Catalunya”. La majoria d’aquelles capçaleres han passat les seves vicissituds i totes hem hagut de fer adaptacions per desenvolupar la nostra tasca. Però la premsa de proximitat continua sent un element clau en l’entramat social i el nostre compromís de servei al país segueix sent el mateix. Per això, ‘La Veu de l’Anoia’ forma part de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) i de l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació Catalana) i s’ha involucrat en projectes com la Vegueria del Penedès.
Molts diuen que el temps canvien, però que les coses continuen. Segueix sent difícil fer una periòdic en català, construir una democràcia plena i lluitar per la llibertat. Conceptes que haurien de ser transversals i assumits per tothom, però que per a alguns semblen només eslògans partidistes. Potser han canviat les paraules, però continuen havent-hi les mateixes trinxeres. Així, avui ja no es parla de normalització lingüística, però la nostra llengua segueix assetjada. D’aquí que el sentiment identitari, davant de les resistències de sempre, va anant més enllà per enfrontar-se a aquells a qui molesta la diversitat i la diferència. Hi ha qui continua escampant la brama supremacista, explicant que els nacionalistes catalans són insolidaris i excloents, quan la immensa majoria dels qui viuen en aquestes terres només demana poder ser com és i viure a la seva manera. No podem negligir que estem en un món plural i divers, on no hi ha seguretats en el què és millor o pitjor, on molts anhelen poder expressar-se i evolucionar de manera pacífica, però on també hi ha intransigència, opressió i interessos malsans per evitar-ho.
Al llarg d’aquests 36 anys d’història, La Veu ha rebut diversos reconeixements, com el Premi AVUI de Premsa Comarcal (1993), Premi Tasis Torrent (1998), Premi a la Millor Portada de la Premsa Comarcal (2013) i el Premi Especial (UEA) a la Trajectòria Empresarial, però el més important de tots, és el continu suport que hi donen els nostres lectors, setmana darrera setmana i que ens ajuden i esperonen a seguir explicant el batec d’una comunitat que viu i anhela ser millor.
