L’economia circular

94

Manel Ramoneda

L’Anoia s’està sumant a un canvi de model en el tractament de la brossa domiciliaria: la recollida selectiva Porta a Porta; acrònim PaP. Un model que fa dinou anys es posava damunt la taula per incentivar i millorar la retirada eficient mesurada i controlada de subproductes i la porqueria que fem en el dia a dia als nostres pisos, cases, torres o xalets. Una formulació amb visió de futur amb l’objectiu de minimitzar la petjada medi ambiental; de llençar re sense mirar abans de reaprofitar, reutilitzar o reconvertir. Malauradament dues dècades desprès només un 21% dels municipis catalans han estat capaços d’implantar-la, ja sigui en part, o bé combinant-ho amb altres fórmules adaptades a realitats domiciliaries més complexes.

Avui Barcelona, per posar l’exemple de la capital i l’espai més densament poblat del Principat, el Porta a Porta selectiu ja s’aplica parcialment a Sarrià des del 2018. Recordo que als anys 60, a casa, al pis de Gràcia, en un edifici amb trenta veïns, el Porta a Porta funcionava pis a pis: la senyora Quimeta, la portera de l’immoble i anys després la senyora Raimunda, cada vespre passaven a recollir la bossa de les escombraries. Evidentment en aquell temps tot anava barrejat -tret d’ampolles, diaris i pa sec que dúiem al drapaire de la vila- i la quantitat de deixalles generada per cada llar era infinitament més reduïda que en l’actualitat i ni era necessari treure-les diàriament. Cap el tard, només calia deixar la bossa davant la porta del pis i el custodi de la finca, la portera, les baixava amb l’ascensor fins a peu de carrer. Malauradament la evolució de la recollida i reciclatge de residus va acabar amb el vell model, poc selectiu, duent-nos a un d’anònim, qualitativament pitjor, visualment degradant, incapaç de corresponsabilitzar i coresforçar els usuaris i insuficient per assolir òptims nivells en la valorització i reaprofitament.

Amb el PaP, les bondats del sistema es fan evidents en l’espai públic des del primer dia: un entorn desocupat de brutícia crònica i d’abocaments anònims, alguns d’irresponsables o vergonyants, de males olors, de contenidors atrotinats, quan no rebutjats en emplaçament ja que ningú vol la merda davant de casa, quan no cremats en bretolades, quan no plens a vessar. A més a més, estadísticament parlant, els nostres ajuntaments amb el Porta a Porta poden conèixer exactament el nombre d’habitatges realment ocupats. I amb el xip incorporat a cada galleda, creuant amb el calendari establert se sap el nombre de recollides casa per casa i el tipus de rebuig enretirat. Cert que no ho sabem en pes o quantitat per domicili, però sí identitat i freqüència de foc i lloc. Interessant seria fer-nos a mans la estadística individual i mitjanes ja que el fet de responsabilitzar-nos dels propis residus en persona, en família, en parròquia, fa que tendim a reduir-los, separar-los bé, a compactar-los. Mal que en la feina d’esclafar, aixafar i premsar envasos buits no havem encara estri que eviti fer-ho amb mans i peus.

Cal ser comprensius amb els pocs inconvenients del PaP i entendre que no hi ha un sistema universal i perfecte en la recollida selectiva ja que la casuística de viles, ciutats, residències, residents, hàbits i ments és diversa i complexa i a voltes en algunes zones cal fer certs ajustos o adaptacions, no pas privilegis. Sigui com sigui i apel·lem com apel·lem tot allò que ja no volem: brossa, nosa, fem, rebuig, restes, residus, escombraries, deixalles, minves, detritus, sobrants, envasos, … nosaltres i només nosaltres som els responsables directes de generar-los. Els vam comprar i per tant ens hem d’implicar en classificar-los abans de lliurar-los ordenadament al gestor que els farà arribar a les plantes de tractament o, en darrera instància i com a solució final, seran eliminats cremats o en un hipotecant abocador. Urgeix, doncs, interioritzar els objectius, concepte i principis de l’Economia Circular, cadena de valors on el Porta a Porta n’és una baula més. Els recursos del planeta són limitats i el medi ambient, el canvi climàtic i despertaconsciències com la jove Greta Thunberg ens interpel·len als adults, als polítics, a tots: o digerim la producció passant-la pel PaP i pedrer primer o acabarem vivim damunt un planeta femer.