L’AUGA i el Teatre de l’Ateneu ofereixen un merescut tribut a qui ha esdevingut tot un personatge igualadí, el Patge Faruk

286

A la darrera edició de l’AUGA es va retre un sentit reconeixement a la figura del Patge Faruk, a propòsit del 75è aniversari anys de la seva presència a Igualada; tot des de la incontestable connexió Patge Faruk i Teatre de l’Ateneu. Això és, Eduard Creus i Josep Munné van presentar de manera pautada però àmplia la longeva presència del Patge a la nostra ciutat amb una pregona referència històrica no exempta de nombrosos records i curiositats a les quals s’hi va sumar una oportuna lectura d’en Carles M. Balsells.

Això és, aprofundint en la història d’aquest certificat missatger de SS. MM. els Reis d’Orient, no es pot obviar que -originàriament per a la Festa de Reis- Igualada ja comptava amb uns primers personatges -els Heralds- com a responsables de la recepció i del seguici dels Tres Reis, endemés d’uns nuncis reials que escrivien i llegien els actes a l’entorn de la seva arribada a la ciutat. En qüestió de temps, i amb motiu de la satisfactòria acollida que any rere any dedicaven els igualadins a aquest festeig, la Comissió gestora de la Cavalcada dels Reis, de la mà de Lluís Valls, a l’any 1943, va concebre la figura del Patge Faruk, en tant que un enviat o emissari reial capaç de transferir uns valors morals i ètics als infants en la línia d’educar l’obediència envers els pares; amb la pertinent confecció d’un llibre “blanc i negre” sobre el bon o mal comportament de la mainada. I, passava a ser el Patge Faruk –nom del rei Faruk d’Egipte, un rellevant jutge del bé i del mal, qui es constituiria com la figura misteriosa i invisible, en permanent contacte amb SS. MM. (Melcior, Gaspar i Baltasar), a qui les criatures escoltarien els seus missatges radiofònics en al·lusió a la seva bona o mala conducta. De retruc, en aquella època, l’atenció màxima de tota la família per a escoltar el Patge Faruk va arribar a generar, i encara segueix generant, un encadenat de divertides anècdotes i de situacions força compromeses en l’àmbit d’algunes llars.

Una anys després, aquest il·lustre personatge, també popularitzat en diversos municipis veïns, va voler participar de la festa igualadina tot entrant en contacte viu i directe amb tots el nens i nenes de la ciutat, àdhuc amb tots els familiars i acompanyants amb la gran missió de transmetre un missatge de pau i germanor; i, naturalment de posar en valor la requerida bona conducta de cada persona. Endemés, la premsa igualadina –inicialment, des de la Revista VIDA- i també, més endavant, la televisió local, s’han anat fent ressò de tot el que gira a l’entorn del personatge del Patge Faruk i de la seva pròpia presentació davant dels nens i nenes, aquella data tan assenyalada que és el dia 28 de desembre; una aparició pública que data del 1950 i que ha contribuït a escriure una immensa memòria viva de la seva històrica presència.

Al costat de la memorable icona que apunta a ser l’explicita edició del Llibre blanc i del Llibre negre sobre el comportament de la mainada des del 1943, no és menys important la creació de l’himne i els motius que el van configurar per tal d’exaltar i donar prestigi a la persona del Patge Faruk, no sense una voluntat de concedir-li perpetuïtat. I, és en aquest sentit, que Lluís Valls (a tombants dels anys quaranta) va confeccionar un primer esbós versificat per a lloar no solament la missiva del Patge Faruk sinó també el delit i la joia de tot Igualada envers l’acte entusiasta de la seva vinguda. Aquesta peça poètica va convertir-se ben aviat en famós i més que popular “Himne” que, a l’any 1953, la mateixa Comissió de la Cavalcada va demanar al mestre Joan Just de musicar; essent interpretada per una banda de música durant l’acte de benvinguda del Patge Faruk, el mateix any. Seguidament, d’aquest himne s’han anat reeditant tant la lletra com la música, fins a l’expressió d’unes distintes i recents adaptacions musicals.

Tanmateix no podia faltar una concisa referència a la “carta”, de la qual se’n troben dades des de la crida a la primera Cavalcada. Posteriorment, d’ençà les posteriors crides, la carta es va dipositar durant anys a les bústies del Centre Catòlic. Més tard, a l’any 1952, aquesta carta -confeccionada amb un full de paper i un sobre amb el segell i la imatge del Patge Faruk o bé SS. MM. els Reis d’Orient- ja passaria a ser lliurada per cada criatura i de manera personal al mateix Patge Faruk, el dia 1 de gener; en el context d’un escenari tan emblemàtic com el Teatre de l’Ateneu, i en tant que un dels grans esdeveniments festius de la Comissió de Reis.

Finalment, per a brodar aquest acte de memòria i ple d’elogis, cal fer esment a un brillant acompanyament melòdic -a quatre mans- de les pianistes Maite Torrens i M. Teresa Roig, així com la no menys brillant interpretació de l’Himne del Patge Faruk per part d’un grup de cantaires (mares i fills) d’una coral; als quals també va acompanyar un públic summament receptiu.

Carmel·la Planell