L’Astrologia a l’època hel·lenística i romana

16

Bernat Roca

 

Després de la seva etapa primerenca va passar a Grècia i Roma, especialment desenvolupada a Alexandria, la capital cultural i científica del món antic.  A Grècia i Egipte va començar a néixer l’astronomia com a coneixement pur separant-se de les supersticions. En temps de glòria de Roma la ciutat s’omple de caldeus que practiquen l’astrologia i fins i tot un escriptor com Sèneca o els filòsofs estoics estan impregnats d’astrologia. De fet, l’expressió així es faci en la terra com es fa en el cel és una cristianització del principi hermètic: així com és a dalt és a baix. A finals de l’Imperi de  Roma es va començar a denunciar l’astrologia com superstició. Ptolomeu, el pare de l’astrologia antiga, en el seu Almagest  recupera la divisió clàssica zoroàstrica donant-li una precisió astronòmica a la divisió del cel en 12 sectors.

A l’Egipte hel·lenístic tenim un dels primers exemples de carta d’un moment celestial determinat. És al Temple d’Hator de Denderah, però exposat al Louvre de París. Data del temps de Cleopatra, probablement l’inici del seu regnat. El zodíac és un planisferi o mapa de les estrelles en un pla de projecció particular, que mostra les 12 constel·lacions zodiacals de la banda, que formen 36 «dècades o decanats» de deu dies cadascuna, i els planetes. Aquestes «dècades» són grups d’estrelles de primera magnitud. Aquests es van utilitzar en l’antic calendari egipci, que es va basar en cicles de 30 dies i en l’ortus helíac de l’estrella Sothis (Sírius). Els decanats estaven associats a entitats que tenien poders màgics i eren utilitzats durant el Renaixement per fer medallons i talismans màgics, com el que Michel de Nostradamus va fer a la reina Catalina de Medici.

  1. Dods al seu assaig Els grecs i l’irracional es planteja si l’astrologia va ser una malaltia que va infectar la fèrtil i científica ment grega fins a fer-la retrocedir a l’estadi màgic de l’època mítica. I que la falta de coneixements matemàtics i d’un mètode empíric com el modern va fer impossible el salt de qualitat que si que es va produir durant la Revolució Científica del segle XVII, amb el conegut i endarreridor parèntesi medieval. Tot i que és amb els àrabs que l’astrologia desenvolupa tècniques de càlcul que van arribar fins a Europa gràcies a la Península Ibèrica. I de fet, Dods no és un amic precisament de l’astrologia que és una gran incompresa.

El Temple de Hator és una mostra única d’un saber antic i excepcional. La seva representació del zodíac en forma circular és única en l’art de l’Antic Egipte. Són més normals els zodíacs rectangulars, com els que decoren el pronaos del mateix temple o els «sostres astronòmics» de les tombes de la Vall dels Reis.

L’esfera celeste està representada per un cercle sostingut per quatre pilars del cel en forma de dones, entre les quals s’insereixen éssers amb cap de falcó. En el primer anell, 36 éssers simbolitzen els 360 dies de l’any egipci.

Els temps antics Suposen l’etapa d’esplendor de l’astrologia fins a la seva modernització durant el Renaixement i l’edat moderna, quan començarà a ser perseguida per un doble enemic d’interessos contradictoris: l’església catòlica, que la veia un instrument que permetia l’home desafiar la voluntat de Déu i el seu lliure albir, reservat a l’home, i l’Acadèmia científica, que en plena Revolució Científica tracta de simplificar la ciència i controlar el saber de forma reglada. Hi havia molta superstició i també cal tenir en compte que hi havia càlculs matemàtics molt complexos per fer les cartes, que ara ens ha solucionat la tecnologia informàtica, i que per tant molts astròlegs cometien greus errors, com per exemple algunes cartes de Nostradamus. Havien de fer servir taules astronòmiques i càlculs lents que envoltaven l’astrologia d’una barreja de temor i reverencia, i de fascinació. Hem de pensar que es feia servir per moltes coses. En temps dels grecs va arribar a la Índia on es va desenvolupar com a ciència amb característiques pròpies. A la Xina, de manera  independent, es va desenvolupar també una astrologia, similar en algunes coses a l’occidental i diferent en moltes altres.