L’art d’Eduardo Argañarás, a la Sala Municipal, t’exhorta a qüestionar-te les adversitats quotidianes

120

Carmel·la Planell

 

 

Eduardo Argañaras és un dissenyador gràfic, endemés d’il·lustrador i artista digital. Nascut i format a la ciutat de Buenos Aires, va estudiar Disseny Gràfic a la Universitat d’aquesta capital argentina; participant en un bon moment de la seva projecció artística del Taller d’Art del destacat arquitecte i dissenyador urbà, el canadenc, Renato Benedetti. D’uns anys ençà, amb una trajectòria prou consolidada com a dissenyador gràfic i il·lustrador ha anat prenent part en importants concursos i exposicions tant d’abast nacional com internacional.
Per a aquesta avinentesa, l’artista se’ns presenta com a Premi Ciutat d’Igualada d’Art Digital Jaume Graells, 2018; reconeixement de la darrera edició que, de retruc, l’ha fet mereixedor de l’Exposició Argañarás Eduardo, a La Sala Municipal d’Exposicions de la capital anoienca. La mostra ens proposa -a partir de dues perspectives ideològiques- unes pregones reflexions, aplegades en dos reclams temàtics: “Escrits en el mur” i “Rostres en Mitjans”.

I, efectivament, una contemplació atenta i instintiva a la successió “Escrits en el mur”, realitzats amb una tècnica digital on el dibuix delinea unes sorprenents figures entre la claror i la foscor, et suggereix de ponderar la importància i el pes d’uns mitjans de comunicació que incideixen en les nostres vides i maneres de ser, alhora que envaeixen les nostres ments amb multitud de notícies. Això és, aquesta sèrie t’exhorta bo i endinsant-te en un espai pla, absolut i estèril que, de retruc, acaba provocant-te un cert decaïment sobre aquelles formes voluminoses que també et contemplen. Els efectes de la globalització es mostren de manera elàstica però expansiva ocupant i instal·lant-se dins de tots els afers diaris, abocant irremeiablement a unes vertaderes barbaritats. I, és aquesta seqüenciació d’escenaris monocromàtics representats per figuracions estranyament humanes la que gairebé et segresta per a prendre consciència d’un món de riscos.

Quant a la segona sèrie, “Rostres en Mitjans”, se t’interpel·la i pràcticament se t’exigeix de qüestionar-te la quotidianitat que et reclama. Aquí, Argañarás et presenta una seqüencia de figures d’un semblant humà en un context escènic en què són víctimes de tota mena d’atacs depredadors dels Mitjans de Comunicació. Davant d’aquesta invasió escrita i visual, l’única resposta és el desconcert i la desorientació, una total perplexitat envers els fets del passat, el present dramàtic i el futur incert. Aquests éssers es troben sols, com apartats i incapaços d’adaptar-se a una desconcertant realitat que els reclou o els exclou. En aquest cas, per a representar aquest univers tan advers, l’autor se serveix d’uns retalls de diaris que mitjançant el collage recreen una increïble i violenta composició d’unes fracturades imatges corporals.