L’aqüífer Carme-Capellades té una extensió de 157 km2 i emmagatzema aigua subterrània que serveix per subministrar aquest recurs a una gran part de la població i indústria de la comarca de l’Anoia. L’aqüífer s’omple únicament amb les precipitacions, això fa que tingui dependència del clima per assolir bons nivells d’aigua. Aquest fet és força perillós per raons òbvies, si hi ha un període de sequera com el que s’està vivint els últims estius a la comarca, l’estat de l’aqüífer en pateix les conseqüències i arriba a nivells de mínims històrics.
Tal i com podem veure al gràfic de sobre, hi ha hagut una baixada progressiva del nivell de l’aigua sobretot un cop entrats al segon mil·leni. Tot i que podem veure algun pic alt, els llargs períodes de sequera que ha patit el territori fan estancar el nivell molt per sota del necessari per garantir l’abastament a les poblacions de Carme, Capellades, Igualada, Santa Margarida de Montbui i de la conca d’Òdena.
Precipitacions escasses
Fixem-nos doncs en la causa principal del mal estat de l’aqüífer: les escasses precipitacions. En el gràfic podem veure l’evolució de les precipitacions a la Llacuna i Capellades des del 2013 fins a dia d’avui. On ha plogut menys durant aquest any 2016 és cap a l’est (Capellades) que correspon a la zona de descàrrega. A la zona de recàrrega de l’aqüífer (la Llacuna) la pluja d’aquest any 2016 ha estat fins a juny molt similar a la mitja, però donat que durant el 2015 la precipitació va ser inferior a la mitja, el nivell de l’aqüífer no s’ha recuperat fet que evidencia la davallada del nivell.
Si ens fixem en el mapa de baix, veiem que tot el territori català en general ha patit sequera durant els últims dos anys, deixant a banda alguns punts del Pirineu. A escala regional s’observa que on s’ha produït menys precipitació en tot el territori és precisament la zona a l’est de l’aqüífer, arribant a nivells realment preocupants. Per això, per exemple Castellolí estaria afectat per aquesta baixa precipitació.
Pla de gestió de sequeres
L’Agència Catalana de l’Aigua està treballant en la redacció del Pla de gestió de sequeres, que actualment el té publicat en fase d’informació pública a l’espera de la seva aprovació definitiva a principis del 2017. L’objectiu del pla és donar continuïtat a la gestió dels episodis de sequera, però substituint la reglamentació mitjançant Decrets per un instrument més estable, debatut públicament abans de la situació de sequera i que, un cop aprovat, permeti als usuaris conèixer les mesures a aplicar amb una major anticipació i amb més seguretat.
Si aquest Pla estigués aprovat, aquest estiu caldria prendre mesures excepcionals per tal d’abordar els nivells baixos de l’aqüífer. Repassem algunes de les mesures: es prohibiria l’ús del reg de jardins i zones verdes, excepte per la supervivència d’arbres i plantes. Només es permetria la neteja de carrers i sempre prioritzant l’ús d’aigua no potable, quan existeixi un risc sanitari, un risc en la seguretat viària o bé quan sigui resultat d’un accident o d’un incendi. També hi hauria limitacions en l’ompliment complert o parcial de piscines i es prohibiria l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals.
La bassa de Capellades, l’indicador natural de l’aqüífer
La bassa de Capellades és un brollador natural que permet saber l’estat de les reserves d’aigua de forma clara i sense donar peu a dubtes. Per tant, la podem considerar un indicador de nivell natural de l’aqüífer. Tenint aquesta consideració en compte, l’alcalde de Capellades, Aleix Auber, ha explicat quins són els factors que influencien negativament sobre la massa d’aigua, que són “la sobreexplotació en moments de sequera, la pròpia sequera i les agressions al territori”. A més, tot i aquests episodis de sequera com l’actual les necessitats d’abastament a les poblacions i les indústries obliga a continuar extraient gairebé la mateixa quantitat d’aigua que durant els períodes humits, així doncs, actualment se segueix extraient més aigua de la que entra cosa que “té una afectació brutal per Capellades, ja que la bassa a més de fer d’indicador natural de nivell és un reclam turístic per al poble”.
A l’espera d’una sortida viable
Des de Capellades, Aleix Auber, mostra el seu desacord i impotència davant d’aquest fet: “L’ACA encara no ha donat una sortida viable. Per ara, es basen en la connexió del Ter-Llobregat per desestressar aquest aqüífer. Per tant, que les poblacions que estan connectades a altres llocs treguin l’aigua d’allà, però encara resten algunes actuacions i negociacions”.
