L’Anoia, referent de l’assistència a la gent gran

L

“És la millor decisió que podia prendre. Què feia jo, en una casa tan gran, sola? Aquí estic molt bé”. La frase és d’una de les noves residents dels pisos assistits ViuB2, que s’acaben d’estrenar a l’avinguda Gaudí, a tocar de la residència P. Vilaseca d’Igualada. Com ella d’altres persones -homes i dones soles, i també matrimonis- han decidit entrar a viure en aquest edifici on, per un preu realment ajustat -626 euros mensuals pels pisos d’una habitació- ho tenen gairebé tot inclòs: el lloguer, mobles, aigua, llum, calefacció, alarma, bugaderia, conserge, neteja a fons un cop al mes… i una zona de serveis comuns a l’altura d’un hotel de luxe: restaurant, biblioteca, gimnàs, i un immens jacuzzi. Fins i tot, si cal, no val la pena ni cuinar. El restaurant de l’edifici ofereix pensió completa per 15 euros al dia. Millor, impossible. Tot i això, la crisi econòmica que vivim està fent estralls i, el que semblava que havia de ser una repetició de l’èxit que va tenir l’edifici ViuB1, al costat de la Masuca -ple com un ou des de gairebé el primer dia-, no acaba de quallar en aquesta nova “promoció” d’habitatges per a la gent gran. “Costa, perquè a les famílies no hi ha diners, i en molts casos el que té arraconat l’avi, o bé la seva pensió, serveix perquè tiri endavant la família. Això fa difícil que els pisos tutelats tinguin avui el mateix èxit que tenien fa uns anys”, ens expliquen alguns residents que ja ocupen alguna de la setantena de pisos disponibles. També hi ha qui posa impediments per la seva situació geogràfica, una mica allunyada del centre de la ciutat. “He sentit qui deia que no volia venir perquè no hi ha supermercats a la vora, i s’ha de caminar massa, però també és cert que hi ha una parada d’autobús aquí mateix”, ens apunta un matrimoni que ens afirma que “això de venir aquí ens ha canviat la vida completament. Ha estat un encert, però gràcies a Déu que tenim salut per poder-ho fer”. Reportatge a l’edició en paper.