L’Anoia més a prop de ser “territori català lliure”
L

28 de setembre de 2012
IMG_2419 [50%]-1.jpg

Argençola ha estat el darrer municipi però no serà l’ultim de la comarca que en els propers dies es declararà “territori català lliure”. Carme i Orpí van ser els primers, dilluns s’hi va afegir Prats de Rei, dimarts ho feia Igualada i dimecres Argençola. Una metxa que no s’atura i que cada dia avança amb més rapidesa cap a un objectiu col·lectiu: que el Parlament de Catalunya iniciï tots els mecanismes per acabar constituint un Estat Català amb plena sobirania, de manera democràtica i dins de la Unió Europea. La multitudinària manifestació de l’11 de setembre i els darrers esdeveniments derivats d’aquesta gran efemèride nacional han precipitat un procés que tan sols té una única sortida, la creació d’un Estat Propi. D’ençà la manifestació independentista del 7 de març de 2009 a Brussel·les -promoguda per la plataforma Deu Mil a Brussel·les per l’Autodeterminació amb el lema “We want a Catalan State”- la qual va suposar un punt d’inflexió de l’independentisme català, les manifestacions, les declaracions i les consultes sobre la independència de Catalunya no han deixat de créixer arreu del país. Un fet del qual l’Anoia no n’ha quedat al marge. Què és un “territori català lliure”? Els territoris catalans lliures són aquells municipis o regions de Catalunya, en les quals regeixen de manera provisional la legislació i els reglaments d’abast espanyol que estaran vigents, a l’espera que el Govern i Parlament de Catalunya dictin les noves lleis catalanes, assumint així la sobirania nacional de Catalunya, convertint Catalunya en un Estat. Divendres passat Carme i Orpí es declaraven “territoris catalans lliures”, culminant un procés, engegat ja fa uns anys, segons el qual s’han aprovat moltes mocions que apunten a la llibertat de la llengua, de la cultura, de l’educació i del país. La moció va ser aprovada en el Ple per majoria absoluta a ambdós municipis, “el Ple municipal amb més afluència de gent dels darrers cinc anys”, comenten Jordi Sellarès, alcalde de Carme, i Imma Palet, alcaldessa d’Orpí, la qual afegeix que “la participació a Orpí va ser tan massiva que el Ple es va haver de dur a terme a la sala polivalent per a que pogués assistir més gent”. Una moció amb la qual s’uneixen a la quarantena de municipis de Catalunya que s’han adherit a la mateixa causa amb l’esperit de “sumar esforços” per donar una imatge de força i d’unitat amb una finalitat: la llibertat del poble català. Malgrat que la declaració “territori català lliure” no tingui un efecte pràctic a primera vista és, sens dubte, un mecanisme més de pressió ciutadana dins d’un procés que ja no té aturador. Tal i com explica Sellarès “Si superem el 51% de municipis de Catalunya adherits a aquesta proposta, serà una dada molt important per a la Unió Europea de la voluntat de pobles i ciutats, a més de servir per a donar suport als nostres parlamentaris a l’hora d’aprovar un referèndum o a l’hora d’iniciar negociacions amb el Govern de Madrid per una separació pacífica i democràtica”. Un procés que no s’atura a l’Anoia Al llarg de tota aquesta setmana s’han anat sumant municipis a l’Anoia que s’han declarat “territori català lliure” i s’espera que la llista continuï creixent en els propers dies. Tot i que hi ha veus que discrepen sobre aquest procés, són molt poques les que es fan visibles. Segons els alcaldes i alcaldesses dels nous territoris catalans lliures de la comarca, “possiblement hi hagi gent que discrepi per por o per desconeixement però la majoria de les veus ens encoratgen, la majoria de comentaris són tots de suport i orgull”. Les mocions presentades en els diversos consistoris anoiencs mantenen els mateixos trets característics. En tots ells es demana al Parlament de Catalunya, entre d’altres coses: – Que constitueixi l’Estat Català abans de l’11 de setembre de 2014. – Que emprengui accions immediates relacionades amb la hisenda, la justíca pròpia i altres mesures que afavoreixin l’avenç administratiu propi. – Que acordi, entre altres, que les banderes oficials siguin la del municipi, la senyera i l’estelada, aquesta darrera fins el dia de la Independència. – Declarar hàbil el 12 d’octubre. – Deixar sense efecte les resolucions que atempten contra l’ús del català en qualsevol àmbit, etc. – Adherir-se com a municipis a les accions de l’Assemblea Nacional Catalana. – Instar l’esperit cívic d’Europa i l’Estat espanyol per resoldre democràticament el procés d’independència de Catalunya. – Notificar-ho a les diferents administracions. Segons afirma Marc Sendiu, primer tinent d’alcalde dels Prats de Rei “aquest esdevé un pas més per aconseguir la llibertat del poble català, el següent serà seguir, seguir i seguir fins aconseguir una societat lliure, justa i viable econòmicament en el marc de la Unió Europea”. Un tren que no s’atura i que té com a primera parada el proper 25 de novembre a les urnes, on el poble català podrà decidir, sense censures, quin full de ruta seguir.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta