Laia Solé : “M’agrada buidar-me a cada entrenament i no guardar-me res pel següent dia”

124

Otger Gabarró

La Laia Solé és igualadina i, sens dubte, una de les jugadores més importants que ha jugat al CBI. Es va començar a formar al club, on hi va vestir de blau durant dues temporades. Actualment, amb només 21 anys ja firma una trajectòria envejable i està jugant a la Universitat de Duquesne, als Estats Units.

Quin record tens de la teva etapa al CBI?
Vaig començar a jugar al CBI quan tenia 12 anys però vaig anar a l’escola de bàsquet abans. Van ser dues temporades molt maques, plenes de bons records. En aquell moment el bàsquet només era un extraescolar per fer esport, però de seguida em vaig adonar que m’agradava molt i volia prendre-m’ho més seriosament.

Com es viu ser jugadora de bàsquet als Estats Units?
Ara mateix estic jugant i fent un doble grau al mateix temps. Tinc poc temps lliure, però en jugar per la Universitat t’ho compaginen bé i es pot fer tot. Tot i així, trobo a faltar tenir una mica més de temps per fer coses que m’agraden o relaxar-me. Pel que fa la vida a Estats Units, és molt diferent. No et mentiré, costa adaptar-te a una cultura tant diferent com la nostra, però un cop acceptes que no és millor ni pitjor, simplement diferent, és quan t’adaptes i t’ho passes més bé.

Què creus que ha de tenir una societat per a poder tenir referents femenins en l’esport?
Més promoció, més suport i més inversió econòmica. Molta gent deixa de veure partits perquè no saben ni que es fan per la televisió. Aquests últims anys han començat a transmetre més partits de bàsquet femení en cadenes com Esport3 o Teledeporte i el percentatge d’audiència per aquells partits ha estat molt alt.

Quin consell donaries a les nenes que volen aconseguir grans objectius com els que has pogut aconseguit tu?
Seguir treballant i no rendir-se mai. Si tens un somni o t’agrada molt alguna cosa s’ha de lluitar, ser persistent i constant amb els entrenaments. El millor consell que m’han donat mai ha sigut “buida’t a cada entrenament”, i no guardar-me res pel dia següent.

Quina creus que va ser la clau que t’ha fet triomfar com a jugadora?
Estar envoltada de gent amb ambicions molt grans al Segle XXI, el meu antic club. El simple fet de tenir amigues i companyes d’equip que volien millorar i entrenar fort cada dia em va convertir en una jugadora molt competitiva que sempre vol guanyar. Acceptar i estar disposat a sacrificar altres coses per assolir les teves metes esportives també va ser una de les meves claus. Es pot fer tot, però si que s’ha de dir que m’he perdut moltes tardes amb els meus amics, des de que tenia 13 anys que vaig anar a viure a Esplugues de Llobregat pel bàsquet.

Et veus algun dia tornant a vestir els colors de l’Igualada?
No ho sé. Mai se sap el que pot passar en un futur i no m’agrada tancar portes. El temps ho dirà!