L’aeròdrom Igualada-Òdena, al llindar d’esdevenir només un camp d’aviació privat

143

La lluita per esdevenir Aeroport Corporatiu de Catalunya, després que la Generalitat obrís un concurs públic entre territoris per a atorgar aquesta concessió, va ser infernal. Altres indrets com el Bages i l’Osona van utilitzar totes les seves influències al més alt nivell per a emportar-se’l, però va guanyar l’Anoia gràcies a una de les poques demostracions de consens absolut que ha tingut aquest territori en dècades… Era el juny de 2009 quan el llavors conseller Quim Nadal va adjudicar “l’honor” d’acollir l’aeroport a l’aeròdrom Igualada-Òdena…

Vuit anys després de “l’aeroport corporatiu”

Han passat vuit anys, i no se n’ha sabut mai més res. La crisi econòmica va dinamitar el projecte, que dorm el son dels justos vés a saber en quin calaix. També calia fer una Pla Director específic de l’aeròdrom, per dotar a l’entorn de terrenys aptes per a la instal·lació d’empreses aeronàutiques. La seva redacció i procés  burocràtic ha estat lentíssim, i els anuncis per a la seva aprovació definitiva són tan incomptables com irreals.

Per acabar-ho d’adobar, la Unió Europea va elaborar una normativa en relació als aeroports civils d’aquestes característiques que, a Espanya, no s’ha aplicava. Al final, al novembre de 2015, el govern espanyol no va tenir més remei que fer públic un Reial Decret que és clau per al futur del nostre aeròdrom: “Reial Decret 1070/2015, de 27 de novembre, pel qual s’aproven les normes tècniques de seguretat operacional d’aeròdroms d’ús restringit i es modifiquen el Reial Decret 1189/2011, de 19 d’agost, pel qual es regula el procediment de emissió dels informes previs al planejament d’infraestructures aeronàutiques, establiment, modificació i obertura al trànsit d’aeròdroms autonòmics, i l’Ordre de 24 d’abril de 1986, per la qual es regula el vol en ultralleuger”.

Un consorci poc operatiu

Poc després de les eleccions municipals del 2015, ja el nou alcalde d’Òdena Francisco Guisado alertava que el seu ajuntament es podria plantejar abandonar el  Consorci de l’Aeròdrom -que comparteix amb l’Ajuntament d’Igualada- si aquest organisme no despertava de la seva llarguíssima letàrgia d’inoperància absoluta, sensació que també es denotava en altres organismes,  com la Unió Empresarial de l’Anoia, una institució clau en aconseguir la concessió de l’aeroport corporatiu.

A la darrera edició de l’Aerosport, la del 2016, en els parlaments de les autoritats en la inauguració, Guisado tornava a insistir en “adaptar l’aeròdrom a la nova normativa estatal”.

La nova normativa exigeix que totes les instal·lacions aeroportuàries tinguin un “control i un registre dels moviments” que hi ha, però, actualment, l’aeròdrom funciona sense torre de control, les aeronaus es coordinen a través de ràdio i no queda cap registre de qui aterra i qui s’enlaira. “Volem endreçar l’aeròdrom i volem la participació de la Generalitat en aquest intent, el Govern del país ha de ser el pal de paller i ens ha d’ajudar perquè això funcioni”, deia Guisado. Si no s’adapta a la normativa, aquell aeròdrom que havia de ser un “aeroport” passarà a ser un camp d’aviació d’àmbit privat. Malgrat que ho hem intentat, ha estat dificil trobar respostes institucionals a aquesta situació. “S’estan fent gestions”, i poca cosa més. De fet, l’aeroport corporatiu ja ni tan sols figurava en el document del Fòrum UEA sobre les necessitats de l’economia comarcal del futur presentat recentment. Donarem per finiquitat l’aeròdrom, o mereix altra vegada l’atenció de tots?

L’aeroport corporatiu, una victòria inútil?

El 18 de juny de 2009, el llavors conseller Joaquim Nadal va anunciar que l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, l’única candidatura presentada, complia els requisits i acolliria l’aeroport corporatiu de Barcelona.

Com ja havia fet l’alcalde de Moià, la Cambra de Comerç de Manresa va demanar que el concurs es declarés desert, ja que la llargada de la pista odenenca no complia els requisits.

Pocs dies abans d’iniciar-se el concurs, des d’Osona i el Bages també hi havia ganes d’apuntar-s’hi, amb diverses opcions, però les pressions polítiques i l’oposició ecologista i de la pagesia ho van impedir. A l’Anoia, els ajuntaments de la Pobla, la Torre de Claramunt i Capellades van lamentar no haver estat informats del projecte, i van anunciar que presentarien al·legacions,  per la perillositat i els sorolls que comportaria l’aeroport per a aquests municipis, ja que tots els vols hi passarien per sobre.

Nadal va assegurar que la longitud de la pista no seria cap impediment ja que, desplaçant l’autovia A2, es podria allargar fins als 1.800 m. Actualment en té 900. També va destacar la tradició aeronàutica com un valor afegit, així com el consens dels diferents agents socials, polítics i econòmics.

El Pla Nacional d’Infraestructures del 2009 fixava en 95,8 milions d’euros la inversió que s’hi faria. L’esmentat pla va quedar, en poc temps, en paper mullat.

Jordi Puiggròs