La veu del poble

1

Una vegada més el poble de Catalunya ha parlat. Ha parlat clar i català del que vol i, sobretot, del que no vol continuar sent. No és còmode ser l’ase del cops de tots els problemes d’Espanya. No és ni còmode ni just. Fa poc més de dos anys -el 10 de juliol del 2010- un nombre similar però menor de catalans ja vàrem sortir al carrer en una reacció de defensa de la voluntat del poble de Catalunya, irritat per la setència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament, per Las Cortes Españolas i referendat en referèndum pel poble català. Un Tribunal format per magistrats amb el mandat caducat va passar per damunt de la voluntat democràtica dels catalans, emetent una sentència que, de fet, acaba amb el model autonòmic de l’Estat Espanyol. En la vida i en la política els errors es paguen i si Espanya decideix prescindir del model autonòmic, ha d’afrontar que cal un altre model i, vista la correlació de forces polítiques que dominen, no queda altre remei que la independència de Catalunya. Si fa dos anys i escaig els partits polítics -inclosos els catalans- no varen escoltar la veu de milions de ciutadans reclamant el respecte per les decisions dels catalans, preses democràticament. Si el 10 de juliol, del 2010 era el respecte a l’Estatut de Catalunya, avui, després de la manifestació de l’Onze de setembre del 2012, el que cal és anar a la independència de Catalunya. No només perquè és el que demanem els catalans, sinó perquè no hi ha cap altre camí. Ens hi juguem el futur. No podem seguir amb l’espoli fiscal que ofega l’economia i les famílies catalanes. El govern d’Espanya, per pagar les pensions, ha començat a tibar dels fons de reserva i s’està plantejant una important reducció de les pensions que cobren els nostre jubilats. I dic conscientment “els nostres” perquè hem vist que els governs de determinades comunitats que reben part de l’espoli fiscal de Catalunya, molt sovint fan trampes per repartir els diners entre els seus ciutadans. Només cal veure els 1.500 milions d’euros dels ERE fraudulents a Andalusia o l’assumpció d’una part de l’IVA que ha fet el govern d’Extremadura. Catalunya en aquest moment està patint una gran retallada en cultura -i pagant un IVA del 21% en actes culturals- que vol dir desprotecció de la llengua catalana que tenim el dret a utilitzar i el deure de protegir. En un altre Onze de Setembre històric, l’any 1976 a Sant Boi, en Jordi Carbonell va dir una frase que massa sovint hem oblidat però que avui, després de la manifestació i els actes de dimarts, cal que tornem a expressar i interioritzar: “Que la prudència no ens faci traïdors”. Els partits polítics catalans han de posar tota la carn a la graella i ser valents. Quan fins i tot les pedres reclamen la independència de Catalunya, cal que els partits que aspiren a representar als catalans, siguin valents i facin finalment un pas al front. No és que tinguin al poble de Catalunya al darrere, és que el tenen per davant perquè ja fa dies que ha començat a caminar… i, si es torben, no ens seguiran. Jaume Singla