Encara avui la sexualitat i l’amor en la vellesa són àrees maltractades, són socialment silenciades, quelcom del que no es parla. No són molt enteses pels propis vells i velles, que per pressió social no se senten amb dret a preguntar, a ser informats, i tenen sentiments d’estranyesa davant els canvis que la resposta sexual té en aquesta etapa i d’inadequació davant el seu desig i fantasia.
El Dr. Gastón Boero, prestigiós ginecòleg i sexòleg uruguaià de 88 anys, que és pioner en el camp de la sexologia on continua treballant diu: als “vells se’ls nega el dret al plaer simplement perquè el sexe és qüestió de gent jove i sana. Els vells estan per a altres menesters. Cuidar els néts o dedicar-se a obres socials. ”
En la nostra cultura la vellesa és en gran mesura valorada sota un prisma negatiu, vinculat gairebé exclusivament a la pèrdua i que confon vellesa i malaltia, que per cert no són el mateix. La salut i la malaltia es refereixen a estats possibles en les diferents etapes de la vida, l’envelliment en canvi ÉS una etapa de la vida. Aquesta perspectiva deixa invisible el guany, la riquesa d’aquesta etapa.
Al seu torn la sexualitat està fortament relacionada amb la procreació, i encara que hem avançat, el plaer sexual segueix tenint cultural i socialment connotacions de vergonya. El sexe és tolerat en els joves justament perquè són els qui potencialment estan en condicions reproductives. Per tant, és gairebé impensable una necessitat sexual en la vellesa, si no és situant-la en la categoria de l’inadequat o la malaltia.
“La realitat és que l’envelliment produeix certs canvis en la fisiologia sexual, però comparat amb altres canvis propis de l’edat com l’ajust ocular o la capacitat vital, aquests canvis són petits; la funció sexual vista des de l’angle de l’acte sexual, no de la reproducció, es manté molt millor que altres funcions. ”Dra. Arcilia María Artola Silva.
La funció sexual consta de tres components desig, excitació i orgasme i succeeix en aquest ordre. Es diu que el cervell és l’òrgan sexual per excel·lència posat que no solament recull els estímuls sexuals que reben els sentits donant resposta a través de l’excitació, sinó que a més és productor d’estímuls. Les experiències plaents queden guardades i es recreen a través de la memòria i es creen a través de la fantasia, la imaginació, el pensament… és el lloc del desig, el motor de la funció sexual. Podem tenir, 15, 30 ,80 o més anys però en condicions de salut no deixem de pensar, no deixem de desitjar.
La sexualitat neix amb nosaltres, va canviant com altres aspectes al llarg de la vida i està directament relacionada amb la necessitat d’afecte, gaudi i plaer, per tant és molt més que un mer exercici genital. L’experiència sexual ens involucra de manera integral física, psíquica, emocionalment i no té edat de caducitat. La continuïtat de l’experiència sexual optimitza la qualitat de vida. Per això la possibilitat de la seva vivència és un dret a potenciar i preservar. Per tant el coneixement propi i l’acceptació d’un mateix és clau, però també l’accés a la informació que infringeixi els mites nefasts i eviti les frustracions d’acompliment, possibilitant el gaudi ple en totes les etapes de la vida, incloent la vellesa.
María Inés Vidal
