Diumenge 18 d’agost tindrà lloc la celebració del 30è aniversari de les campanes de la Torre de Claramunt, després de la missa dominical. Així, un cop acabat l’acte litúrgic el Mossèn Pep Aguilar, en nom de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, farà un breu parlament sobre les campanes de la parròquia de Sant Joan de la Torre i una explicació del perquè el campanar de l’església és tant important per al patrimonial campanològic català i espanyol, ja que es tracta del primer conjunt harmònic de l’estat.
Durant l’acte de celebració s’espera comptar amb la presència de Gaspar Vilarrúbias i Codina, procurador dels conjunts harmònics a Catalunya. I un cop finalitzat l’acte de commemoració es farà un bon repic de campanes per celebrar la recuperació d’aquest patrimoni cultural de la comarca.
Les campanes originals de l’església de Sant Joan Baptista de la Torre de Claramunt es van perdre durant la Guerra Civil. Gràcies a l’interès popular i la família Vilarrubias d’Igualada es van aconseguir els fons per encarregar la fabricació d’unes noves campanes al taller Heilbroon (Alemanya), les quals van ser beneïdes el 14 d’agost de 1989.
El conjunt recuperat consta de quatre campanes, una primera de nom Montserrat i que mostra el relleu de la Mare de Déu de Montserrat, una segona té per nom Nazarena Vocca, amb una imatge de Jesús de Natzaret, una tercera, de nom Ara Pacis mostra gravat el relleu d’un altar i una quarta, de la qual manca informació per a ser identificada.
Orígens de l’església de Sant Joan de la Torre
Segons el Mapa de patrimoni cultural de La Torre de Claramunt, fet per l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, l’antiga església romànica de Sant Joan Baptista apareix documentada per primera vegada l’any 1197, arran d’una deixa feta per Ramon de Claramunt. En el document també es recupera que “la protecció exercida per la família va ser constant al llarg dels segles, fins al punt que el seu engrandiment, fet el 1700, fou pactat entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d’Espuny i Claramunt, llavors senyor del castell. Aquesta església fou el lloc habitual d’enterrament dels senyors del castell entre els segles XII i XVIII, independentment d’on haguessin mort. A nivell eclesiàstic fou sufragània de Santa Maria de la Pobla de Claramunt fins l’any 1876”, moment en que assoleix la independència.
