La Seguretat i l’Estratègia del Terror – Joan Vich

41

Que la nostra seguretat està en mans de l’Estat és una obvietat, ho hem sabut sempre. Però arrel dels atemptats a París sabem més. Que les decisions dels nostres governant que tenen conseqüències a centenars de quilòmetres dels nostres països, afecten directament a la nostra pròpia seguretat, que qui mana, ha de garantir.
És clar que el que ha passat a París la setmana passada és un acte de guerra, té raó Hollande; és la resposta de l’Estat Islàmic als bombardejos francesos a Síria, que a la vegada és també un acte de guerra. La lògica irracional i monstruosa de la guerra, “ull per ull”. Fa més de dotze anys, sobre la base d’una gran mentida, les “armes de destrucció massiva”, amb l’excusa de garantir la nostra seguretat i la de tota la humanitat, es va envair Iraq destruint el seu Estat. Avui podem dir que l’Orient mitjà i tot el món és un lloc més segur?.
La resposta és òbvia, vist el caos, la inestabilitat, l’enfrontament permanent, els milers i milers de morts que s’amunteguen pels carrers i el creixement exponencial d’un Estat pervers, altra hora, considerat “aliat”, que amb l’Islamisme per bandera arriba al cor de les nostres ciutats matant a innocents, però a l’hora enlluerna la consciència de centenars de joves europeus, per enrolant-los en la seva causa embogida.
Tot això està passant davant els ulls de l’opinió pública internacional, on l’única resposta ferma que hi va haver contra aquest estat de coses fou en el seu moment, l’oposició a la invasió de l’ Iraq, que a Espanya com conseqüència d’una altra mentida, -l’autoria d’Eta-, va ser de les més significatives. Després “silenci”, tothom a mirat cap a l’altra banda, veient els atemptats diaris, amb milers de morts i mutilats al Líban a Síria a l’ Irak, al plasma del nostre televisor, com si fossin d’un altre món. Sols hem pres consciència, quan aquest actes s’han produït prop de nosaltres, a qualsevol ciutat d’occident, es digui Nova York, Berlín, Madrid o París, sense voler admetre que aquests actes terribles són conseqüència dels errors comesos pels que tenen l’obligació de protegir-nos.
Ara París, demà no ho sabem, no es cansen de repetir-nos. I ara què? Podríem preguntar-nos nosaltres, víctimes innocents d’aquesta situació. Els nostres governants respondran altre cop solament amb sang i foc?. Bé, de fet ja han començat. És clar que s’ha de vèncer l’Estat Islàmic, s’ha de batre militarment, però l’estratègia és més que qüestionable, totes les intervencions militars estrangeres aquesta zona estratègica del Planeta, han acabat malament, potser que ens ho fem mirar.
El problema però va més enllà, quan afecta a la crisi evident dels valors i els principis, pilars de la nostra civilització, que està fent forat a les consciències de tanta gent jove.
Enfortir, estendre, aplicar realment a tots els recons del Planeta, començant per casa nostra, per nosaltres mateixos, els valors, els principis universals de democràcia, igualtat, justícia, diàleg i pau que han de regir la nostra convivència, semblaria tant o més urgent que els raids aeris que els nostres governants estan enquestats a emprar com a única arma, enfront al caos i la barbàrie que han contribuït a estendre.
Joan Vich