“La reina de la bellesa de Leenane”, dirigida per Julio Manrique, a l’Ateneu

52

La reina de la bellesa de Leenane és un drama sobre la solitud, la sinceritat i les relacions entre les persones i la família i de com moltes vegades repetim els errors i fracassos d’aquells que han vingut abans de nosaltres. L’espectacle, protagonitzat per Enric Auquer, Marissa Josa, Marta Marco i Ernest Villegas, ha estat dirigit per Julio Manrique. Arriba al Teatre Municipal l’Ateneu aquest diumenge 20 d’octubre, a les 7 de la tarda, dins d’una gira que la portarà a una vintena de ciutats.

Les entrades es poden comprar avui dissabte, d’11 a 14 i de 18 a 21, i el diumenge, d’11 a 14 h i des d’1 hora abans de la funció a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 20 €, 18 € i 15 €, amb descomptes per a diversos col·lectius.

La reina de la bellesa de Leenane
La reina de la bellesa de Leenane torna a Igualada gairebé vint anys després de la versió dirigida per Mario Gas i interpretada per Vicky Peña i Montserrat Carulla. L’obra va ser l’òpera prima del dramaturg angloirlandès Martin McDonagh i ens parla d’uns personatges devorats per la rancúnia en un poble remot de l’oest d’Irlanda.

Al petit poble irlandès de Leenane, a la comarca de Connemara, viuen Mag Folan (Marissa Josa) i la seva filla Maureen (Marta Marco). Mare i filla conviuen a base de manipulacions enclaustrades a l’antiga casa familiar. Maureen passa els dies veient com la joventut se li’n va tenint cura de la seva mare. L’arribada de Pato (Ernest Villegas) y Ray Dooley (Enric Auquer) sacsejarà la rutina de les Folan i farà incrementar encara més la tensió entre ambdues.

Aquest és un dels muntatges imperdibles de la temporada i de (re)visió obligatòria. Va ser nominat als Premis Butaca 2019 a Millor muntatge teatral, Millor direcció, Millor actriu (Marta Marco), Millor actor de repartiment (Enric Auquer), Millor escenografia i Millor espai sonor.

Una direcció magnètica
Manrique, que en fa una direcció excel·lent, afirma: “M’agrada Martin McDonagh. El seu humor salvatge. El seu estrany lirisme. La seva mirada. M’agrada el seu món de perdedors i frases curtes, de diàlegs delirants i situacions violentes fins al paroxisme. M’agrada el seu teatre, tan cinematogràfic. I també les seves pelis, tan teatrals. M’agrada visitar la seva Irlanda, on sempre plou i on, t’ho miris com t’ho miris, mai no hi ha res a fotre. Em fa pixar de riure i m’emociona, a parts iguals. M’agraden els seus personatges, alhora tan mesquins i tan autèntics, tan ferits, tan humans. I m’agraden molt les seves heroïnes, les dones enfadades de McDonagh. Les dones lluitadores de McDonagh. Les dones trencades, perdudes, venjatives de McDonagh. Com la Frances McDormand a la recent Tres anuncios en las afueras. O com la Maureen de La Reina de la bellesa de Leenane. La pobra Maureen. La fràgil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de l’obra de McDonagh que més m’agrada.

I mira que m’agrada molt, Martin McDonagh. Sembla que la va escriure amb vint-i-sis anys. Ni un de més. Una mena de barreja de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel i Quentin Tarantino. Com es pot escriure La Reina de la bellesa de Leenane amb només vint-i-sis anys? Com va poder inventar-se la Maureen, la pobra Maureen, la fràgil Maureen, la temible Maureen, amb només vint-i-sis anys? Vés a saber. El cas és que, t’ho miris com t’ho miris, ara ja existeix. Segueix tancada en un cony de casa d’un cony de poble d’un cony de país on sembla que s’hagin aturat tots els rellotges. I on mai no para de ploure. Allà la trobarem, la Maureen. L’única i indiscutible reina de la bellesa de Leenane”.
Aquest diumenge l’Ateneu rep una pluja finíssima de paisatge irlandès. Una obra local es fa global i immensa. Va més enllà del que és purament intel·lectual, fuig del discurs, de la comoditat i cerca en el límit entre la tendresa i la brutalitat.