La por a la veritat

0

Catalunya-en-Europa.jpg Que el camí cap a la independència serà llarg i costerut ja ho teníem assumit des del principi. Que el govern espanyol hi posarà totes les traves possibles, també. Però la tàctica que ha adoptat per evitar que el poble de Catalunya es pronunciï sobre el seu futur és molt perillosa. Quan algú té marcat un objectiu concret i ben definit, fa el que calgui per aconseguir-lo. Però si es comencen a plantejar dubtes, pot ser que hi hagi persones que davant la incertesa es facin enrere. És el que intenta fer el govern espanyol amb el PP al capdavant i el PSC-PSOE al darrere. Pronosticar un futur incert, basat a més en mentides, crea confusió entre la gent, especialment la més vulnerable. Dir, per exemple, que si Catalunya s’independitza quedarà automàticament fora de la Unió Europea, que no es cobraran les pensions o que el PIB baixarà en un 50 per cent és objectivament immoral, perquè no s’aporta cap prova que això sigui cert. La UE no ha dit res en ferm, però les declaracions contradictòries de la vicepresidenta de la UE o de Joaquín Almunia, primer afirmant i després negant, obeeixen clarament a les pressions que el govern espanyol està exercint per impedir la celebració d’un referèndum d’independència. També contribueixen a crear confusió les declaracions d’un personatge tan nefast i ambigu com Duran Lleida. Vaig poder copsar aquest desconcert en una trobada d’amics el cap de setmana passat. A l’hora de dinar, com no podia ser altrament, vàrem parlar dels moments que viu Catalunya aquests dies. I -potser perquè sóc optimista de mena- em va sorprendre l’escepticisme d’alguns dels companys. No creuen que el procés vagi endavant. Ha calat tan profundament la idea que els polítics posen al davant els interessos partidistes, que ja no es refien de ningú. Pensen que tot és una trampa per mantenir-se en el poder. La visió distinta de Mas com a sobiranista i Duran com a contrari, segons ells, respon a una actuació pactada. “Els altres -deien- també menteixen”. Aquesta és l’herència que hem rebut i que costarà d’eradicar. En una cosa, però, estàvem d’acord. Les coses no poden continuar com fins ara i alguna cosa ha de canviar. I davant la pregunta que si es fes el referèndum votarien per la independència, tots deien que sí, encara que es mostraven escèptics davant la possibilitat de la consulta. En l’altre tema -la possibilitat que una Catalunya independent quedés fora de la UE- no s’entén que es plantegi per a Catalunya i en canvi en el cas del Regne Unit i Escòcia ningú posi en dubte la seva permanència. Un fet, però, és cert: la UE no pot anar mai contra la voluntat d’un poble expressada lliurement, de forma democràtica i pacífica. És aquesta llibertat la que volen coartar els nostres adversaris. I per això, si en poden treure un profit, no dubten a dir mentides. Per tant, abans que res, cal saber la veritat. I la veritat és que no es pot expulsar de la Unió Europea uns ciutadans que ja en formen part i a més sempre s’han mostrat entre els més europeistes. Només aconseguirem la independència si hi creiem de veritat. No ens deixem enganyar ni pels cants de sirena ni per la por de fantasmes que no sabem si existeixen. No podem deixar passar l’ocasió de demostrar que som el que valem. Josep M. Carreras