La paradoxa del PSC – Jaume Singla

35

Tal com estan plantejades les eleccions del 27-S i tal com s’han posicionat els partits que hi participen, el PSC -i en part ICV i UDC- s’ha situat en una situació paradoxal: només perdent les eleccions podria aspirar a tirar endavant la seva proposta programàtica.
M’explico. Els socialistes d’Iceta (n’hi ha altres a Catalunya que no li segueixen els dictats) proposen una “España Federal” com a solució a l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. Lamentablement al PSOE quan es parla de “federalismo” es parla d’un federalisme on “todos los territorios sean iguales” o el que seria el mateix: “Café para todos, versión siglo XXI” És a dir, poc federalisme i molt centralisme.
La proposta federal d’Iceta únicament té possibilitats d’èxit si Junts pel Sí guanya les eleccions. Si la llista que encapçala Raül Romeva no guanya, l’Estat Espanyol blindarà totalment l’estatus actual i serà totalment impossible tirar endavant qualsevol reforma constitucional, que no signifiqui un blindatge de competències de l’Estat i una -gran- retallada de les atribucions dels governs autonòmics. Amb una derrota de Junts pel Sí, el federalisme a Espanya seria totalment impossible pel tancament definitiu del debat territorial.
La paradoxa és que els vots del PSC seran comptats com a vots del No i, per tant, a favor de l’unionisme espanyol més ranci. Considero que hi ha molts socialistes catalans que no s’ho mereixen.
No és pas que la victòria de Junts pel Sí obrís la porta del federalisme, que no l’obre, però és l’única possibilitat que el PSC té d’impulsar el seu projecte, perquè podria obrir el debat territorial.
Diumenge vèiem com el màxim responsable dels GAL i de la desaparició dels bascos Lasa i Zabala, li feia un favor al PP publicant una carta a El País, comparant els catalans amb els nazis i els feixistes, desautoritzant públicament tant Pedro Sànchez com Miquel Iceta. Curiosament Iceta i Duran Lleida s’afanyaven a agrair, també públicament, a Felipe González el seu article, en una mostra més d’incoherència. I en dos polítics professionals com Iceta i Duran, aquest és un error poc explicable…. a no ser que l’un necessiti de la crossa del PSOE per surar i l’altre estigui tan atrapat pels dossiers de corrupteles que tingui el cul llogat.
És meridianament clar que les del 27-S no són eleccions autonòmiques, són un procés cap a un nou país, encara que alguns ho volen negar.
Jaume Singla