La manca de pressupost obliga a tapar les excavacions arqueològiques dels Prats de Rei
L

11 d'octubre de 2013

DSC02591 muralla (9) (1) La setmana passada, en una reunió conjunta entre l’Ajuntament dels Prats de Rei, la Diputació de Barcelona, la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, el Bisbat de Vic, la Universitat de Lleida i el Museu Josep Castellà i Real, es va prendre la decisió de tapar les excavacions arqueològiques que s’estaven duent a terme a la plaça de davant del santuari de la Mare de Déu del Portal dels Prats de Rei. La decisió ve donada per la manca de recursos econòmics per poder seguir tirant endavant el projecte d’excavacions arqueològiques que s’hi estava duent a terme. Ni la Diputació de Barcelona ni la Direcció General de Patrimoni van poder aportar les solucions econòmiques que haurien permès tirar endavant les excavacions i la posterior museïtzació de les restes trobades. Des de l’Ajuntament dels Prats de Rei, l’alcalde Francesc Duocastella lamenta no poder seguir amb aquestes tasques, però “la situació econòmica actual ha fet que tant la Diputació com la Generalitat no poguessin aportar recursos i per aquest motiu es va creure convenient tapar les excavacions i acabar les obres de la plaça on s’estaven fent”. Malgrat tot, assegura Francesc Duocastella, “tenim el compromís ferm d’instaŀlar uns panells explicatius a la mateix plaça, en el lloc on s’han trobat les restes. Per altra banda les restes es taparan amb uns materials especials que permetran, en un futur (de moment incert), tornar a treballar-hi”. La voluntat de l’Ajuntament dels Prats de Rei era poder museïtzar tot el que s’ha anat trobant.   Una zona molt rica arqueològicament Els Prats de Rei és una zona molt rica en troballes arqueològiques, doncs històricament ha estat un punt de pas. Tota la zona està protegida com a Zona d’Expectativa Arqueològica per la Generalitat de Catalunya i per llei és preceptiu que totes les obres que afectin el subsòl de la vila han d’incloure un control arqueològic Arran d’unes obres de millora del clavegueram, l’any passat van aparèixer noves restes que posteriorment es van datar a l’època tardoromana. Una de les troballes estrella d’aquest estiu ha estat la d’un tram de muralla, amb el seu fossat del que hauria estat el primer assentament ibèric de Sikarra, possiblement datat d’abans del segle V a.C. Altres troballes que van sortir a la llum han estat una lauda sepulcral en mosaic que conté una part d’un monograma crisològic, un símbol utilitzat per les primeres comunitats cristianes, a més d’altres descobertes com nous murs, sota de les tombes paleocristianes, que confirmen l’extensió de l’assentament iberoromà descobert als anys setanta en altres indrets del municipi.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta