Els grans incendis forestals provoquen un impacte enorme en el medi, en el paisatge i en les persones, sobretot per als qui els viuen de més a prop o els qui en pateixen directament les conseqüències. En el millor dels casos (si l’incendi no provoca danys personals), molta gent perd rendes i propietats i tots els que viuen a la zona perden el seu paisatge, aquelles vistes tan particulars, aquells sons i aquelles olors mediterrànies del seu bosc més proper. Normalment, però, el medi i el paisatge es refan, si bé no sempre amb les mateixes espècies que hi havia abans del foc. La falta de precipitacions durant el passat hivern i l’escassa humitat han causat estralls a tot el país, on des de començaments d’any ja han cremat milers d’hectàrees forestals. Només des de l’1 de gener fins a l’11 de març es van registrar a Catalunya 230 incendis, el doble de sinistres que en el mateix període del 2011, amb una superfície cremada set vegades superior. Un començament d’any funest en matèria d’incendis forestals a Catalunya del qual no hi ha precedents històrics, ja que es tracta d’uns mesos en què no se solen produir gaires incendis. Això sense comptar totes les superfícies arrasades durant aquest estiu, que ha estat especialment danyí a la comarca de l’Anoia. La Llacuna és un dels municipis de l’Anoia amb més massa forestal. Enclavat en un entorn privilegiat, aquest municipi del sud de la comarca viu de la riquesa del paisatge que l’envolta. Fins ara els incendis han estat benvolents amb aquest indret natural, però el risc és proper i la por a perdre aquesta riquesa forestal ha portat al govern municipal a crear projectes novedosos a l’entorn de la prevenció d’incendis. La gran ventada del 2009 i les nevades dels darrers anys han provocat el trencament i caiguda de molts arbres que, afegits a la deixadesa dels boscos, s’han convertit en veritables mistos. La zona és un polvorí i la més mínima espurna de foc pot provocar un dels majors desastres registrats a la zona. És en aquest sentit que l’Ajuntament de la Llacuna ha elaborat un nou projecte de prevenció d’incendis centrat en una tècnica mil·lenària: el desbrossament dels laterals dels camins rurals mitjançant la pastura de cabres per la zona. Una tècnica que permetria el manteniment d’aquests espais nets, prevenint el risc d’incendis i ajudant a minimitzar-lo i eradicar-lo en cas d’una possible ignició. La Llacuna compta amb 4.000 ha. de bosc administrades per, aproximadament, uns 90 propietaris. Els darrers esdeveniments meteorològics han fet saltar les alarmes entre Ajuntament i propietaris que, enguany, s’han unit en un mateix front per a defensar un projecte que posa de rellevància la prevenció d’incendis. Aquest projecte contempla aprofitar els camins forestals existents, ampliant les seves franges, tot convertint-los en talla focs gràcies a l’acció rosegadora de les cabres que es van menjant el sota bosc, deixant-lo net, per a prevenir la propagació d’un possible foc. Una acció que es veuria complementada per la implantació d’una empresa de biomassa que aprofitaria la fusta de les branques i els pins esbotzats, el dolent sobrant, per a convertir-los en una font de combustible que bastiria els equipaments municipals i els d’aquells particulars que estiguessin interessats, creant un cercle de beneficis que serviria per mantenir tot el sistema de prevenció. Per esdevenir completament efectiu el ramat necessita de corrals mòbils per tal de poder avançar les tasques de desbrossament pel bosc, a més de tota una sèrie de necessitats específiques referents al manteniment i cura de les bèsties. Una tasca que es manté en el temps ja que aquest pla de prevenció necessita d’una acció contínua ja que els boscos rebroten constantment. El projecte va ser presentat dilluns al diputat adjunt d’Espais Naturals, el Sr. Andreu Carreras, amb la intenció que la Diputació estudiï la nova proposta i pugui comprovar la viabilitat de la mateixa i decideixi invertir en aquest procés inicial perquè, tal i com afirma l’alcalde de la Llacuna “creiem que costa menys prevenir que apagar”. A la presentació van assistir, a més del diputat de Medi Ambient, diversos tècnics de la Diputació de Barcelona, l’ADF de la Llacuna i una representació de l’Associació de Propietaris que, durant aproxidament una hora, van estar debatent la nova proposta que el govern municipal de La Llacuna vol implantar per a la protecció dels seus boscos. De fet, ja fa un parell de mesos que el batlle llacunenc, Josep Parera, acompanyat del regidor Jordi Massip, van traslladar a la Diputació la seva preocupació per a mantenir la massa forestal del municipi. Degut a l’elevat risc d’incendi de la zona i a la tasca que els tècnics de la Diputació estan realitzant en matèria de prevenció d’incendis a la Serra de Miralles i Orpinell d’ençà la gran ventada, el govern llacunenc va emplaçar a la Diputació a una vista in-situ per a poder comprovar l’efectivitat d’aquesta tècnica que s’ha anat perdent amb els anys i que, enguany, volen potenciar al municipi. Aquesta presentació oficial va estar seguida d’una visita a la zona de Cal Martinet, on des del passat mes de setembre s’han començat a dur a terme les primeres tasques de desbrossament gràcies a l’adquisició, per part d’un empresari, d’un ramat de 400 cabres serranes, provinent de la serra de Guadalajara. Una espècie protegida, en vies d’extinció, que resulta ideal per aquestes tasques de desbrossament degut a les característiques pròpies de l’animal. Aquesta espècie, amb un pes mig de 80 a 140 quilograms de pes, camina poc i necessita molt menjar per viure. Gràcies a aquestes aptituds exerceix dues funcions bàsiques: desbrossar i trencar el bosc. La cabra serrana necessita menjar uns 30 kilograms diaris i s’emparra per aconseguir els millors brots, amb la qual cosa l’arbre queda desbrossat fins a una alçada que pot arribar als dos metres, fet que evitaria la proliferació d’un foc. D’altra banda, el seu elevat pes provoca el trencament de branques i esbarzers al seu pas, generant el residu ideal per a la creació de biomassa. El projecte presenta diverses incògnites sobre el cost que en resultaria del manteniment total d’aquesta infraestructura. Quelcom que l’alcalde de la Llacuna, Josep Parera, va declarar “representaria un estalvi davant l’immens cost econòmic i humà que significa apagar un incendi”. De moment, del manteniment d’aquest ramat se n’està ocupant el propi empresari, que durant tot l’any durà a terme aquesta tasca a l’espera que la Diputació prengui una decisió sobre si recolzarà o no aquesta nova iniciativa. El projecte ha quedat en mans del Departament de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona que analitzarà i estudiarà a fons els pros i contres d’aquest projecte i avaluarà la viabilitat econòmica del mateix, en un context econòmic poc alentador. De tota manera el diputat adjunt va avançar que valoraria el plantejament de l’Ajuntament de la Llacuna i miraria la manera de poder ajudar amb el projecte. Una situació que es podria perllongar amb el temps i que podria dur a l’empresari encarregat del ramat a vendre els 400 caps de ramat en el termini màxim d’un any.
