Diuen que l’amor ens fa viure moments màgics. Diuen que sense amor no podem viure. Per tant, som éssers socials des del moment que naixem i és per això que necessitem socialitzar-nos, compartir, sentir-nos estimats, en definitiva, rebre amor. A què ens referim quan parlem d’amor?
A totes aquelles manifestacions d’afecte, de sentiments i d’emocions positives que ens són necessàries per poder viure satisfactòriament.
John Bowlby, autor londinenc del segle XX, va sentir la necessitat de crear la Teoria d’aferrament, on postula que l’estat de seguretat, ansietat o temor d’un nen ve determinat en gran mesura per l’accessibilitat i la capacitat de resposta de la seves principals figures d’aferrament. És per això que afirma que l’aferrament proporciona la seguretat emocional del nen, el ser acceptat i protegit incondicionalment.
La infància és una etapa de la vida on és necessari que l’infant estableixi uns vincles afectius segurs amb les figures d’aferrament més properes. És així, doncs, on la família té una paper imprescindible en el desenvolupament de l’afectivitat de l’infant. S’inicia quan el nadó necessita que li cobreixin les seves necessitats bàsiques, continua amb una relació tònica entre mare i fill, fins que a poc a poc l’intercanvi d’interaccions, d’experiències amb l’entorn més proper de l’infant, van fent que vagi adquirint una seguretat emocional i social, un autoconcepte i es vagi formant la seva pròpia personalitat. Però no només és la família qui té la tasca de crear un vincle afectiu amb l’infant, també hem de considerar els educadors de l’escola infantil com a figures principals d’aferrament.
Avui dia, els infants passen moltes hores a la llar d’infants, i són els educadors qui han de cobrir les seves necessitats bàsiques. És per això que des de l’escola, formem els nostres alumnes perquè siguin conscients que formen part de la vida de l’infant i, per tant hauran de donar afecte, confiança, seguretat per tal que el nen vagi construint el seu jo com a persona. La formació educativa que s’ofereix al alumnat de TEI (Tècnics d’Educació Infantil), els facilita poder conscienciar-se que els infants reclamen amor i seguretat.
La ciència i el pas del temps ens han demostrat que dedicar temps, atenció i tenir cura de l’infant és la millor inversió per assegurar el seu correcte desenvolupament emocional.
Llavors, quin motiu tenim per no donar amor?
DIANA FAWAZ, llicenciada en Pedagogia i professora del mòdul d’Educació Infantil. Acadèmia igualada
