La Igualadina Cotonera recupera el seu portal original

61

porta_cotonera_post.jpg

L’Ajuntament d’Igualada enllesteix aquests dies les darreres tasques de rehabilitació de la portalada original i l’antiga rampa d’accés al pati de la Igualadina Cotonera. Aquesta segona fase en la recuperació de l’històric edifici industrial de la ciutat s’afegeix a la que es va presentar ara fa un any, que va comportar la restauració de les façanes, la substitució de la coberta i la teulada i l’adequació bàsica de la planta baixa i el pati exterior per a permetre-hi l’accessibilitat dels visitants i la celebració d’activitats culturals i divulgatives, entre altres.
El portal que ara s’ha arranjat es va aixecar tres dècades després que es construís l’edifici de la Cotonera i compta amb un arc de pedra compacte que sustenta un frontó triangular que inclou la inscripció “Año 1871”. Amb el pas dels anys, la portalada s’havia degradat significativament, l’arc presentava deformacions importants i, en conseqüència, s’havien adoptat diferents mesures d’apuntalament. Amb les obres que s’han executat, se’n garanteix la seguretat, es recupera la seva imatge històrica i, a més, es duen a terme les adequacions necessàries per assegurar l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
A banda de la portalada, s’ha recuperat l’antiga rampa d’accés al pati i es renova el revestiment de l’antic edifici d’oficines, de paret corbada, que es troba a tocar de la nau principal. En la millora d’aquesta rampa s’ha mirat de respectar, en la mesura del possible, les llambordes originals que hi havia al terra ara fa més d’un segle.
L’obra ha tingut un cost de 59.000 euros, subvencionats per la Diputació de Barcelona. El complex de la Cotonera, que data de l’any 1841, és la fàbrica tèxtil d’estil manxesterià més antiga que es conserva a Catalunya i va ser declarada Bé d’Interès Local l’any 1997 i Bé Cultural d’Interès Nacional el 2006. Consta d’una gran nau central rectangular de cinc plantes, amb planta baixa, tres pisos i golfes, i amb grans finestres que permetien aprofitar al màxim de la llum natural per a la seva activitat industrial.