La candidatura d’Alba Vergés a l’alcaldia d’Igualada per ERC ha provocat un terrabastall a dins del partit. Si bé dijous la plana major republicana a nivell nacional donava suport a l’actual vicepresidenta del Parlament en un acte a la plaça de l’Ajuntament, el cert és que, des de fa setmanes, a la seu del carrer d’Òdena se senten crits i es veuen males cares a les reunions i a les assemblees.
El sidral s’ha publicat ja a les xarxes socials i en alguns mitjans d’àmbit nacional. No van trigar gaire alguns militants a fer sentir la seva veu per queixar-se que la candidata havia tirat pel dret. “Va fer anunciar per TV3 que es presentava quan aquí no en sabíem res. És una manca de respecte al partit a nivell local, perquè no es pot saltar els estatuts. Posteriorment va anunciar la seva presentació quan ni tan sols l’assemblea local havia validat la seva candidatura. Lleig, molt lleig”, diu un veterà militant, molt empipat.
De fet, un altre militant, Toni Vich, ja va dir-ho a Twitter, anunciant que el 44,50% de la militància d’ERC -37 militants, exactament- havia signat una carta en què demanava “aclarir aspectes en relació al tarannà de la secció local”, dirigint els dards contra el cap del grup a l’Ajuntament, Enric Conill, el president local Àngel Ruiz, i la pròpia Alba Vergés, “omplint-se la boca de falsa democràcia, amb els palmeros de rigor”.
Assemblea local
La piulada es referia a una reunió de l’executiva local del passat 23 de maig en què tot l’enrenou es va desencadenar….
Al final, dilluns passat, 30 de maig, Vergés es va sotmetre a l’assemblea local. Hi van assistir 51 militants, 17 dels quals es van abstenir, perquè els estatuts no permeten votar-hi en contra. Per tant, la candidatura va tirar endavant. Punt i final a la guerra oberta dins del partit? No.
Conill o cavall?
Darrere hi ha, sembla, una llarga història, que, tot sigui dit, ningú no nega a una banda i altra, si bé els detalls són diferents.
Fa mesos, la número 2 d’ERC al consistori i presidenta de l’Antic Gremi de Traginers, Montse Argelich, va viatjar a Ginebra (Suïssa) on “va fer saber al partit que no es trobava a gust en el grup de l’Ajuntament”, diuen des d’una banda del conflictes, però per l’altra interpreten que “es va postular per candidata a alcaldessa sense dir-ho abans als seus companys”.
Posteriorment, la direcció nacional hauria fet saber a la local que Argelich “pretenia obrir un debat per ser la candidata”, però des d’una de les parts s’assumeix que “això va ser un error, perquè no era del tot cert. És lògic que s’ho prenguessin malament els seus companys de grup a l’Ajuntament i alguns militants”. Sigui com sigui, a partir d’aquí va iniciar-se una lògica crisi de confiança a l’equip d’Enric Conill. “No en sabíem res, fins i tot a la Permanent local, formada per 14 persones, entre elles Conill i Argelich, que havien compartit durant setmanes reunions de treball sense que el primer sabés que la segona li volia prendre el lloc”, diuen.
Ja feia temps que un històric dirigent local ja havia apuntat a Oriol Junqueras que Conill “no podia repetir com a candidat si no s’ho treballava més, perquè assolir més regidors en unes eleccions no es fa sol. No podia ser que s’organitzessin reunions amb empreses i no aparegués mai. Qui de debò treballava era Argelich, també al Consell Comarcal”.
Davant l’evidència dels fets, amb “l’operació Argelich” en marxa, Marc Castells i Junts per Igualada es fregaven les mans. El tema circulava pels corrillos de l’Ajuntament.
L’interrogant, més o menys desafortunat, de “Conill o Cavall?” circulava a tota pastilla. Aquí és on la sala de màquines es va posar al 100% i es va activar l’opció Alba Vergés des d’un sector del partit en el que també hi són Enric Conill, David Prat i el president local Àngel Ruiz. No fa ni dos mesos.
En una de les reunions, Argelich sembla que hauria fet una gravíssima acusació -que pot derivar en conseqüències jurídiques- respecte la pressió a la qual se la sotmetia des dels seus companys de grup a l’Ajuntament, extrem que la regidora no ha volgut aclarir. “No tinc res més a dir”, ha explicat a La Veu. De tota manera, només cal veure les imatges del ple municipal de dimarts d’aquesta setmana per veure la incomoditat evident de la regidora.
Com és lògic, l’enrenou públic ha molestat, i molt, a la direcció nacional, que hauria demanat al president comarcal David Alquézar que intercedís per evitar mals majors, especialment quan l’històric dirigent local, a sou del partit des de fa anys i clau en la gestió de militants i candidatures a tota la comarca, va exigir que Argelich ocupés el tercer lloc de la candidatura, amenaçant amb plegar del seu treball comarca, però es va trobar amb la negativa en rodó. Actualment, està en baixa laboral. “No se li pot fer això a una persona que està treballant molt bé i presideix una entitat de la ciutat amb 200 anys d’història. Hi ha consens total amb Alba Vergés, però simplement es tractava d’obrir un debat sobre què s’havia de fer a Igualada, perquè la situació actual no conduïa a millorar cap resultat. Sincerament crec que anant tots junts és la solució més justa”, apunten.
Passada ja la presentació pública de Vergés, ningú no posa a la mà al foc per assegurar que els dies de tensió, soroll i els habituals jocs de poder a les files d’ERC a Igualada s’hagin acabat. Hi ha txitxa per dies.
De moment, per a l’acte de dijous ni el president comarcal David Alquézar, ni Montse Argelich, ni el dirigent local, estaven convidats. Al final “des de dalt” van obligar a reconduir la situació. Van mal dades a ERC. O no, tot depèn de si algú és capaç de donar un cop de puny definitiu damunt la taula. I que imperi el seny.
