La història del gos abandonat de la Farinera acaba amb final feliç

897

Fa unes setmanes us informàvem a través de les pàgines de La Veu de la trista història d’un gos que fou abandonat abans de l’estiu a la zona de l’antiga Farinera del Pla de la Massa. El gos, malgrat que molts veïns li duien menjar i intentaven apropar-s’hi, es mostrava molt recelós i no es deixava agafar per ningú, però cada dia s’acostava al punt on va ser abandonat i s’hi quedava hores, com esperant al seu propietari, fins que buscava un lloc on passar la nit. Uns veïns van alertar de la situació a Facebook i també es van posar en contacte amb La Veu.

Bé, doncs la història ha tingut un final feliç. Hem rebut una carta d’una lectora que ho explica detalladament.

“El Bonic és el gos que ha estat voltant pel Pla de la Massa durant 5 mesos i que finalment una persona amb bon cor ha aconseguit fer-se seu. Molta paciència ha tingut aquest veí d’Igualada, que l’anava a veure matí, tarda i nit, li parlava i li feia companyia. Primer d’un tros lluny i després ja al seu costat. La resta de figurants de la història anaven i venien amb bols de menjar, aigua, tovalloles, mantes i palets per fer-li un bon niu i després, quan van veure que les nits ja eren més fredes i les pluges més continuades, un matí van organitzar una expedició per fer-li una caseta amb totxos i tot i que no ho havien fet mai, van fer pasta i amb més o menys gràcia li van fer un bon aixopluc. També hem d’esmentar a les protectores i voluntaris que s’han deixat caure pel barri i s’han passat nits sense dormir intentant agafar el Bonic. Però el Bonic no es deixava agafar. Penso que encara tenia l’esperança que la mestressa que el va abandonar allà tornaria a buscar-lo. Cansat d’esperar i veient que era absurd esperar el que no arribaria mai, el diumenge al migdia es va deixar agafar. Net i polit passejava aquest dilluns de la corretja del seu nou amo pendent de visitar aquella mateixa tarda el veterinari que li faria la revisió.
Han estat tants els que s’han mogut per aquest animal que no els podríem pas esmentar a tots. Sempre en quedaria algun al tinter. Gràcies a tots ells. Encara queden molts Bonics per ajudar, però si tothom es comprometés només amb un, potser en quedarien molts menys”.