La hipocresia es paga – Pere Prat

49

Hi ha molta gent que predica el que no fa. Dóna lliçons de com han de ser les coses, però fan absolutament el contrari. Busca diners i ho disfressen de nobles intencions. A la política és un fet freqüent. I en aquesta activitat, els càstigs són gairebé inexistents. Però a la indústria, les penalitzacions poden ser molt feixugues. No afecta només als accionistes i els dirigents. Perjudica a tots els empleats, proveïdors i clients. Com en aquest escàndol global. El grup Volkswagen -que predicava l’ecologia- enganyava els tests dels seus cotxes. Una bola de neu costa avall. Haurà de fer front a multes que poden convertir-se en una allau que sepulti la companyia. Ha reconegut que onze milions de vehicles porten un giny electrònic per alterar els controls d’emissió de partícules contaminants, que eren molt més altes que les permeses.
L’EPA, l’agència americana de protecció mediambiental, va ser qui ho va destapar. Michael Horn, responsable del grup a USA, va exclamar “L’hem cagat ben cagada”. Ha dimitit Martin Winterkorn, president mundial, i els responsables de la producció. Seat també s’ha vist involucrada. Una ombra de sospita s’ha aixecat sobre els motors dièsel. Països com Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit impulsen una investigació a Europa. Corea vol saber també si altres empreses alemanyes també ho fan i així deixar les portes obertes a les seves marques, especialment Hyundai.
I és que sempre hi ha qui està pendent de treure’n rèdit. Fa poc més de cinc mesos el president, que ara ha hagut de dimitir, va fer caure Ferdinand Piëch, que era el President del Consell de vigilància i principal accionista. I com les manipulacions vénen de més lluny, ara s’ha lliurat de l’escàndol. Tothom ho sabia i tothom callava, perquè els anava bé.
El sindicat LAB ha reclamat que es garanteixin les inversions previstes per a la planta de Volkswagen a Navarra. De moment a Martorell han dit que no hi ha cap perill per les seves. Però ja hi ha un nou president executiu, pel ball de cadires que s’ha generat. Rajoy, que presumia d’haver aconseguit 4.200 milions d’inversió ara calla. Francisco Javier García Sanz, president del Consell d’Administració de Seat, vicepresident mundial de compres de Volkswagen i president de Volkswagen a Sudamèrica, deia aleshores que “l’estabilitat d’Espanya ha estat clau per aquesta inversió, o en aquest moment electoral que viu Catalunya i Espanya, el millor que es pot fer es generar confiança. Quanta més estabilitat, més confiança entre el inversors i més creació d’ocupació”. L’octubre del 2014, havia anunciat que abandonaria Catalunya si hi havia independència. Després aclaria que no es tractava de la planta de Martorell, sinó de la seu social, que portaria del “Mas Blau”, del Prat de Llobregat, a Madrid. Així els impostos es quedarien allà i no ací. Sempre han negociat “al més alt nivell”.
Havia estat membre de l’equip de López de Arriortua, que va tenir una sortida accidentada de GM, que va suposar pel grup alemany una forta sanció per espionatge industrial. Un madrileny, que va ser responsable de l’ANFAC (patronal de la indústria d’automoció espanyola). I, segons Bloomberg, des d’abril del 2013 esta sent investigat per la fiscalia alemanya per corrupció, acusat juntament amb altres membres de VAG per un contracte impropi amb T-Systems.
La mala praxis tard o d’hora acaba passant factura. Potser hi ha qui se n’escapa. Els polítics tenen molta protecció, perquè les votacions tarden anys a repetir-se. Però les empreses s’han d’enfrontar cada dia amb els mercats. I aleshores, aquests personatges amb llarga fulla de serveis i pocs escrúpols, acaben passant-ho malament. S’hauran de veure les implicacions que tot plegat acabarà tenint pel grup. Alguns parlen ja de “concentracions en el sector”. Altres de les repercussions a la imatge de marca alemanya. També qui creu que potser Seat canviï de propietaris per sanejar els comptes del Grup VW.
La doble moral té data de caducitat quan s’està permanentment a l’aparador. Cal més transparència i la imatge pública s’ha de correspondre amb les actuacions que es fan. Aquestes actuacions no són un accident, sinó que evidencien una inexcusable forma de dirigir. I els consumidors tenen la darrera paraula.
Pere Prat