La força tranquil·la

189

Rafael Jorba
Periodista

 

Política ve de polis, la ciutat de l’antiga Grècia. La campanya d’unes eleccions municipals n’hauria de ser l’àgora, és a dir, la plaça pública, l’espai de debat i de trobada sobre el seu futur. També a Igualada.

A hores d’ara, quan la política de fronts fa que els partits es refugiïn en el temple de les certeses immutables, és l’hora de sortir al carrer i d’aplegar-nos a l’àgora per a debatre sobre la política quotidiana, aquella que afecta la vida de cada dia de les persones.

El debat sobre el present i el futur de la ciutat és també l’instrument per retrobar la funció primigènia de la política: la forma civilitzada de resoldre els conflictes, de respondre als problemes de la ciutadania i de fer-ho tot fent prevaler l’interès general.

Cal recordar que des de les eleccions municipals del 1979, quan la democràcia va entrar als ajuntaments, l’espai local ha estat on s’han forjat consensos més amplis i aliances més diverses. No és una casualitat: la proximitat amb les necessitats de les persones fa que sovint les fronteres ideològiques s’esvaeixin.

És per això que Igualada Som-hi, pel seu caràcter plural, ja ha fet aquest esforç d’enraonar i d’acordar abans de concórrer a la cursa electoral. Aquest intangible és un valor afegit al seu programa. L’endemà de les eleccions pot ser també un element dinamitzador de l’acció de govern municipal: la força tranquil·la per a sumar totes les energies d’Igualada en la tasca apassionant de bastir el futur.