La finca del feixista (i II)

91

Jaume Singla

 

La finca del feixista (I)

En tots els països el Cap d’Estat té immunitat personal…. mentre duri el seu mandat. Això es fa per preservar la seva gestió al capdavant de l’estructura institucional del país. En una república, la inviolabilitat del Cap d’Estat, s’acaba quan s’acaba el mandat presidencial. Aleshores, si durant el seu mandat –o abans d’arribar a la presidència- se li ha descobert alguna activitat delictiva, pot ser jutjat pels delictes que hagi pogut cometre, sense condicionar la figura del Cap d’Estat.

Que la inviolabilitat tingui data de caducitat és una mesura que garanteix, en tot moment, que la societat pugui conèixer a fons, la gestió de la màxima autoritat del país. En les monarquies –sobretot si són poc democràtiques- com que el monarca ho és per sempre, pot cometre qualsevol delicte amb la seguretat que mai serà jutjat. El Rey sap que fins que no abdiqui o es mori, ningú li examinarà el comportament. A més, com que se sap que el seu fill o filla heretarà la corona –i la fortuna personal-, cap dels servidors de l’Estat, gosarà denunciar cap mena de comportament delictiu, ni tan sols quan el Rey s’hagi convertit en Emérito. Ja se sap que les famílies reials són venjatives i ningú es vol arriscar a perdre el càrrec i, encara menys, la vida.

En aquestes condicions un estat monàrquic es converteix en un immens “campo de monipodio” on la família reial –i amb ella la Cort- pot disposar de tot el que li doni “la real gana”.

Els periodistes poden explicar que “el emérito” té una fortuna de més de dos mil milions d’euros que ningú no ha aclarit d’on han sortit perquè multipliquen per mil el sou oficial del monarca. Es poden explicar històries de banyes –de llit i de braus-, de morts de noies menors d’edat en circumstàncies sospitoses o de noies tirades per la borda del iot reial per l’arribada per sorpresa de la Reina. Es pot parlar –i posar-hi fotografies- d’amants del Rei que l’acompanyen en safaris per Àfrica i a més de companyia li fan de testaferro. Es pot parlar –i de fet està documentat- que “el emérito” cobra comissió de tots i cadascun dels barrils de petroli que compra Espanya i també, és clar, de les comissions per venda d’armes. Es pot parlar fins i tot de l’episodi històric de la mort per arma de foc del seu germà gran que li va deixar el pas lliure cap a la Corona.

Teòricament es pot parlar i escriure de tot, perquè malgrat que la Constitución Española digui que “Todos los ciudadanos son iguales ante la ley”, en aquest país n’hi ha que tenen immunitat facin el que facin. I ai dels que gosin a criticar-lo. Com serà la cosa que fins i tot moure la mòmia de l’anterior Cap d’Estat que porta 43 anys mort, està resultant una missió impossible per al “gobierno constitucional del PSOE”.

França és un país social i econòmicament més ben situat que Espanya. Els expresidents Giscard d’Estaing o Sarkozy han hagut de respondre davant la justícia, després de deixar el palau de l’Elisi. Aquí és impossible que els monarques passin comptes, facin el que facin. Per això anem com anem.