La famiglia – Josep M. Ribaudí
L

20 de març de 2015

Ho he posat en italià perquè, desenganyem-nos, quan parlem d’una família de presumptes delinqüents, el nostre imaginari ens porta al cinema americà amb mafiosos italians: The Godfather, Carlito’s Way… Cert que el cinema italià ens ha donat magnífiques pel·lícules parlant de les quatre associacions més importants de delinqüents anomenades màfies: ‘Ndrangheta (a la Calàbria), Camorra (a la Campania, Nàpols), Cosa Nostra (Sicília) i Sacra Corona Unita (a la Apulia, Bari) totes elles al sud. Gomorra n’és un exemple, però torno al nostre imaginari, i aquest normalment està situat als EEUU gràcies a les grans produccions de Hollywood.
Però avui parlo de Catalunya, i aquesta famiglia, com molt bé heu intuït es diu Pujol, i m’excuso davant les centenars de famílies que porten aquest cognom que vol dir puig petit. Sí, petit, però rabiüt en el cas que m’ocupa, perquè pel que sembla n’han fet l’alçada d’un campanar.
Per començar l’avi Florenci, també conegut com “el pujolet de la borsa”, que segons el seu fill Jordi Pujol i Soley era un espavilat, i a base de maniobrar -sempre amb la millor de les intencions i en favor de la indústria catalana- va fer una fortuna movent fils, mai millor dit, de cotó egipci i americà en temps de penúria i mala qualitat del cotó espanyol del sud (que era realment infame); tot clandestí i il·legal, però fet a fi de bé, i amb aquesta pasta, va deixar una fortuna ben guardada a cau, a Andorra, país que no brilla per la seva transparència. Aquesta morterada, sembla, la va cedir a la seva jove (Marta “això és una dona” Ferrusola) i als seus set néts Pujol-Ferrusola. A l’altra filla, Maria Pujol i Soley, ni un ral, com es deia abans. Potser no se’n va recordar, potser no se l’estimava… o potser tot és mentida.
Jordi Pujol i Soley, el que va ser president de la Generalitat una pila d’anys, molts, el 2014 es va veure obligat a confessar -no siguem passerells, res de penediment, l’estaven empaitant- que la seva dona i els seus fills tenien uns diners no regularitzats, amagats durant 34 anys a Andorra, possiblement uns quatre milions d’euros (uns 665 milions de les antigues pessetes). A molts catalans ens va caure com una galleda d’aigua freda al damunt.
Paral·lelament un dels fills, Oriol Pujol i Ferrusola, a qui el seu pare, en una de les operacions més vergonyoses de nepotisme havia col·locat en un dels punts més alts del partit, s’havia vist obligat a deixar tots els seus càrrecs per estar imputat en una pila de coses lletges i pudentes relacionades amb el poder. Els catalans de bona fe començàvem a veure llumenetes, ja que per si no n’hi hagués prou el fill gran sortia retratat amb suposades bosses d’escombraries plenes de Bin Ladens en una conversa privada-gravada -sembla un oximoron, però és així- al restaurant La Camarga entre la seva examant i la Sánchez Camacho en el paper de Celestina versió botox. Per cert aquests dies s’estrena a Barcelona una obra de teatre titulada Camargate, sobre aquest dinar. Jo ja tinc entrades.
A partir d’aquí va començar el show mediàtic al parlament amb la comissió d’investigació(?). L’expresident declarant, explicant batalletes del seu pare i aclarint que una deixa no és una herència, que una deixa és una deixa (gràcies expresident) i posant-se estupendo, com li va dir Don Latino al Max Estrella, renyant a tort i a dret en un espectacle penós i denigrant. Per la seva banda, Marta Ferrusola insultant als periodistes i engegant-los a la merda (sic) davant de les càmeres de la TV, o intentant fer pena a la comissió dient que els seus fills ara anaven amb una mà al davant i l’altra al darrere (a mi em va fer saltar les llàgrimes de pena). Però resulta que un dels fills ho va desmentir a la comissió, aclarint que ell les mans, així, no els hi portava. L’altre explicant que compra Ferraris perquè els amics en dificultats li fan pena i és clar, qui no té un racó per donar un cop de mà a la penya… La penúltima a comparèixer a la comissió ha hagut d’aguantar com li tiraven en cara que, amb els diners que tenia, comprés un pis de protecció oficial, sabent que aquest tipus d’immoble van destinats a persones amb pocs recursos, però ella ni s’ha despentinat i l’últim, em sembla que es diu Pere, però amb tanta prole ja em perdo, quan li ha preguntat si no li semblava vergonyós tenir diners sense declarar en un paradís fiscal, ha contestat, somrient, que no; només ha dit no. Espectacle patètic d’una colla d’impresentables intentant salvar els mobles. No és que no els quedi dignitat, és que pel que hem vist no n’han tingut mai. Jordi Pujol Soley va dir que ell havia dedicat tota la seva vida a Catalunya (gràcies per ser un podrit) i havia deixat l’educació dels seus filla a la seva dona, Marta Ferrusola: imprudent. Vist el resultat, més li hauria valgut deixar l’educació de la seva descendència a Jesús Gil i Gil. Per sort les persones creem anticossos. Fa uns dies, en una funció de teatre participatiu es demanava al públic que col·laborés proposant insults i va sortir ferrusola com a adjectiu pejoratiu, però això és anècdota.
Acabo. Per què ho escric tot això? Doncs perquè estic molt enfadat i ara, tancada la comissió d’investigació, n’estic fart i tip d’indesitjables que ens volen fer combregar amb rodes de molí i prendre’ns el pèl; presumptes delinqüents que l’únic que pretenen és salvar el seu cul i se’ls en refot la dignitat, la seva i la del seu país. Aquesta gentussa ha fet més mal a Catalunya que Felip V.
P. D. Em descuidava de dir que els de CIU a la comissió han fet gecs i mànegues per “no fer mal”. Els recomano a mirar una gravació per veure el paper que han fet, patètic! S’estan jugant el futur.
Josep M. Ribaudí

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta