La cultura del pas del temps, o la ruta de les hores, de Piera

234

Una proposta cultural i de coneixement del patrimoni arquitectònic del municipi de Piera et proposa un excepcional recorregut per aquest aparador del temps que són els rellotges de sol. Així, quan a la primavera el dia s’allargassa, si se’t desperta la curiositat de conèixer la història dels rellotges de sol; la població de Piera et convida a participar d’una testimonial ruta de les hores. L’encisador nucli antic d’aquesta població és una magnífica exhibició de façanes vestides amb diferents rellotges centenaris que conformen una exemplar col·lecció de relíquies artístiques, inscrites en el patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

Qualsevol rellotge de sol respon a un patró que apunta a ser una constant per a la majoria de perfils de tots ells; això és, el model o quadre bàsic de tots aquests rellotges gairebé sempre és presentat de forma ornamental i amb bonics elements decoratius, en una posició vertical i emmarcat normalment dins d’algun rectangle o cercle que en delimita els seus costats, com si d’un escut es tractés. Aquesta silueta es pot veure complementada amb algun basament o bé frontó, sovint acompanyats d’inscripcions de dites populars o llegendes.

En base al material emprat, la majoria dels rellotges de sol solen ser esgrafiats amb motius pictòrics o simplement pintats sobre l’arrebossat de la maçoneria bo i respectant la superfície del mur i sinó incorporats dins d’una fina placa arrebossada, destinada al posterior dibuix del rellotge. Òbviament, per a la conservació d’aquests rellotges hi ha tingut molt a veure la pròpia tècnica i materials constructius dels edificis -sobretot a les velles masies i les cases pairals- en el sentit de preservar al màxim la capa d’arrebossat i també evitar possibles deteriors de la seva rica policromia o de les més elementals gradacions de grisos i ocres.

Pel que fa a la traça i posició d’aquests rellotges, la seva construcció obeeix essencialment a orientar-los cap al migdia solar, és a dir, mirant al sud. Així, sota l’impacte del sol, la incisiva vareta dibuixa una nítida ombra declinada sobre les línies horàries. I, de retruc, la seva posició, gairebé sempre en un punt especialment alt, pot variar segons la finca o edifici: de vegades, el rellotge està situat en una de les obertures de la façana; i, d’altres, entre balcons o finestres, en un punt central respectant la perfecta simetria de l’edifici, però sempre a prop de zones ben visibles.

Tristament, tots aquests rellotges, dia rere dia, passen desapercebuts per a la majoria dels vianants; emperò, els amants de la bellesa i del transcendir de la saviesa humana tenim la responsabilitat d’aixecar el cap i gaudir d’una de les més ancestrals marques del transcórrer del dia. I, si cap, per citar-ne alguns, hi ha registres més que memorables, com: “Que les hores que et marqui de ta vida, oh vianant!, siguin de joia i rialla eixerida del bell infant”; “Veritas és via meva”; “Jo sense fe i tu sense bona fe no valem res”.

Carmel·la Planell