La Creu Roja Anoia, avui

115

La Creu Roja és la primera de les grans organitzacions humanitàries, tal com les entenem avui dia. L’entitat neix a partir d’una idea d’Henry Dunant (Ginebra, 1828 – Heiden, 1910), un ciutadà suís que, des de ben jove, es va preocupar per ajudar els col·lectius més desvalguts de la societat.

El 1859, Dunant va ser testimoni de la batalla de Solferino, un enfrontament que va tenir lloc en aquesta localitat de la Llombardia entre tropes franco-sardes i austríaques. Allà, va poder presenciar com els soldats ferits en combat eren abandonats al camp de batalla i morien desemparats per manca d’assistència mèdica. Juntament amb un grup de dones de la zona, Dunant va assistir personalment els soldats ferits.

A partir d’aquí, Henry Dunant va tenir la idea de crear societats de socors en temps de pau que tindrien la missió d’assistir els ferits de guerra sense fer distincions de nacionalitat o religió i que comptarien amb l’acció de voluntaris entusiastes i perfectament qualificats. Dunant va donar a conèixer aquesta idea amb la publicació del llibre “Record de Solferino” el 1862.

El 1863, Dunant i quatre ciutadans suïssos més (Moynier, Dufour, Appia i Maunoir) es van reunir per crear el Comitè Internacional de Socors per als Militars Ferits, el germen de la Creu Roja. L’objectiu dels creadors de la Creu Roja era implicar els principals estats europeus per arribar a acords pel que fa a l’atenció mèdica dels ferits de guerra. Per això, van convocar una conferència internacional a Ginebra el 1863 que va reunir representants de 14 estats europeus i que va servir per aprovar una sèrie de resolucions que van ser ratificades l’agost de 1864 a la Conferència diplomàtica que va donar lloc a la signatura del Primer Conveni de Ginebra. Impulsats per la Creu Roja, representants de 16 estats europeus van signar un tractat que contemplava, entre altres punts, la protecció dels militars ferits en campanya i la neutralització i protecció del personal sanitari, així com dels hospitals militars. També es va decidir adoptar l’emblema de la creu roja sobre un fons blanc, com a signe de socors i no bel·ligerància.

La signatura d’aquest conveni va donar embranzida al moviment de la Creu Roja, que s’ha convertit avui en la xarxa humanitària més gran del món a la qual estan vinculades més de 120 milions de persones de 186 països. Neutral i imparcial, el Moviment ofereix protecció i assistència a persones afectades per desastres naturals i conflictes armats i col·labora amb governs, donants i d’altres organitzacions d’ajuda a col·lectius vulnerables d’arreu del món.

El comitè creat per Dunant i la resta de fundadors va a passar a anomenar-se Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) mentre que, d’altra banda, la institució va anar-se estenent a nivell mundial amb la constitució de les Societats Nacionals en l’àmbit estatal de cada país, i que s’agrupen en la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICRMLR).

Fotografia amb motiu de la celebració dels 75 anys de Creu Roja Anoia.

La Societat Nacional de la Creu Roja Espanyola (CRE) es va crear el juliol de 1864 a Madrid. Les seves primeres actuacions van ser l’ajuda humanitària prestada per la guerra franco-prussiana del 1870 i, internament, la intervenció sanitària durant la III Guerra Carlina, el 1872.

Pel que fa a Catalunya, la Creu Roja s’hi va implantar el 1872, amb l’obertura de les assemblees de Barcelona, Lleida i Mataró, i el 1943 va arribar a Igualada.
Les Societats Nacionals actuen com a auxiliars dels poders públics, atenent els soldats ferits o malalts. Actualment, existeixen un total de 186 Societats Nacionals en països d’arreu del món.

Permanentment, realitzen múltiples activitats en funció de les necessitats de cada país i dels seus habitants, entre les quals figuren:
• La protecció de la salut.
• Les accions de benestar social amb els col·lectius vulnerables.
• La intervenció en socors i medi ambient.
• La defensa dels drets humans.
• L’ajuda davant de catàstrofes.
• El suport a altres Societats Nacionals.
• La difusió del DIH (Dret Internacional Humanitari).
• L’ajuda a les víctimes dels conflictes.
• La promoció de la donació de sang i de la donació d’òrgans.

La CRE compta amb un equip de voluntariat de més de 200.000 persones, de les quals més de 16.000 són de Catalunya.

L’Assemblea General és el màxim òrgan de la CRE i es reuneix cada 4 anys per establir les línies d’actuació de la Creu Roja i escollir els membres del seu Comitè Nacional. La CRE s’estructura en quatre nivells (local, provincial, autonòmic i estatal), segons estableixen els seus Estatuts.

En cadascun d’aquests nivells, existeix una assemblea, a tall d’òrgan de control, i un comitè, que s’ocupa de les funcions executives. En el nostre cas, el comitè de Creu Roja a l’Anoia està presidit pel Dr. F. Xavier Botet del Castillo.

Cinc punts de presència a la comarca
Actualment a Creu Roja a l’Anoia té cinc punts de presència i activitat a la comarca. La seu principal és l’edifici del c/Les Comes, 34 d’Igualada, però també portem a terme accions al Banc de Queviures d’Igualada, al Banc de la Teca de Vilanova del Camí, al Centre Cívic “El Cireret” del mateix municipi i les oficines de Piera.

Parlant amb xifres de l’última memòria de què es disposa, la de l’any 2018, varen treballar amb 840 persones de 33 municipis de la comarca, a través de 13.940 intervencions que varen dur a terme els 155 voluntaris i voluntàries de Creu Roja, acompanyats de l’equip de 12 professionals de què disposa l’oficina a l’Anoia. Aquesta feina ha estat possible gràcies al suport dels 4.160 socis i sòcies, que amb les seves aportacions permeten mantenir les activitats en els àmbits de Socors i emergències, Inclusió Social, Cooperació Internacional, Desenvolupament Local, Difusió de Principis i valors, Captació de fons i Comunicació, Voluntariat i Formació, Mesures específiques per la Crisi, Ocupació, Salut i Medi Ambient.

Principis fonamentals de Creu Roja
Des dels seus inicis, la Creu Roja va aprovar un marc jurídic per definir els fins fonamentals pels quals va ser creada la institució. L’any 1921, el Comitè Internacional de la Creu roja va adoptar quatre principis dins d’aquest marc: Caritat, Universalitat, Independència i Imparcialitat. Després, l’any 1964, la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja en va afegir tres més, i l’any 1965 a Viena, durant la XX Conferència Internacional de la Creu Roja es varen definir i aprovar els set Principis Fonamentals que constitueixen la identitat de la Institució a tots els àmbits i nivells d’actuació:

Humanitat: el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, el qual s’ha creat per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el patiment de l’ésser humà en totes les circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.
Imparcialitat: no fa cap distinció de nacionalitat, raça, religió, condició social ni credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb els patiments, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.
Neutralitat: amb el fi de conservar la confiança de tots, el Moviment s’absté de prendre part en les hostilitats i, en tot temps, en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós, i ideològic.
Independència: el Moviment és independent. Auxiliars dels poders públics en les seves activitats humanitàries i sotmeses a la legislació que regeix en els països respectius, les Societats Nacionals han de conservar, això no obstant, una autonomia que els permeti actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.
Caràcter Voluntari: és una institució de socors voluntari i de caràcter desinteressat.
Unitat: a cada país, només hi pot haver una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tothom per poder estendre la seva acció humanitària a tot el territori.
Universalitat: el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si del qual totes les Societats tenen els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament, és universal.

Emblemes de Creu Roja
La Creu Roja
El símbol de la creu roja correspon a la bandera suïssa invertida, ja que aquesta era la nacionalitat del fundador de la institució humanitària, Henry Dunant. La creu roja va ser reconeguda com a emblema oficial de la institució el 1864.

La mitja lluna roja
L’any 1876, Turquia i Rússia van iniciar un conflicte bèl·lic i els soldats musulmans consideraven que la creu roja era un símbol religiós, per la qual cosa es negaven a ser atesos pels serveis de socors. Per aquest motiu, el govern turc va sol·licitar l’ús de la mitja lluna roja, que va ser reconegut posteriorment com a emblema oficial de la institució en països de religió musulmana.

El cristall roig
El cristall roig és l’emblema de la Creu Roja més recent i està reconegut oficialment des de desembre de 2005 pel III Protocol Addicional dels Convenis de Ginebra. Es va crear per la necessitat d’oferir protecció a la institució en aquells contextos socials i polítics en què ni la creu ni la mitja lluna garanteixin la seva neutralitat i es pot utilitzar tant buit com amb algun element al seu interior.

El cas de la Societat Magen David Adom d’Israel
Aquest emblema ha facilitat la integració al Moviment Internacional de la institució de les Societats Nacionals amb dificultats per utilitzar la creu o la mitja lluna roja, com la Societat Magen David Adom d’Israel. Des de 1930, aquesta Societat utilitzava l’estrella de David dins del seu territori nacional, una opció que es va reconèixer oficialment el 2005. Tot i això, fora del seu territori nacional, ha d’utilitzar l’estrella de David dins del cristall roig, o només el cristall roig.