La companyia La Zaranda presenta “El grito en el cielo”, aquest dissabte, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada

54

teatre.jpg

La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja, oferirà el seu darrer muntatge, El grito en el cielo, el proper dissabte, 3 d’octubre, a les 21h, al Teatre Municipal l’Ateneu. L’espectacle, en castellà, forma part del Programa Estatal de Circulación de Espectàculos de Artes Escènicas Platea 2015. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada (c/ Garcia Fossas, 2), de dimarts a divendres de 19 a 21h i el dissabte d’11 a 14h. També al web wwwticketea.com i des de dues hores abans a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 18 i 15 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius.

El grito en el cielo
L’estiu passat, la companyia La Zaranda va ser convidada a fer una residència artística a la Biennal de Venècia i d’allà va sorgir l’embrió de l’obra El grito en el cielo, estrenada el novembre al Festival Temporada Alta de Girona. Amb aquesta darrera creació s’ha inaugurat, a principis de setembre, la temporada del Teatre Romea de Barcelona. L’espectacle és, un homenatge a Juan de la Zaranda, cofundador de la companyia, mort l’any 2013 als 59 anys i, com expliquen des de la companyia, “per a nosaltres, representar l’obra és com deixar part de les seves cendres en cadascun dels escenaris on la fem”.
El grito en el cielo transcorre en un geriàtric. Presoners de l’herència genètica, dels historials mèdics i del consum estadístic que administra el seu temps, aquests cossos desnonats acabaren dipositats al magatzem d’òrgans deteriorats, sense possible regeneració. Una confortable i asèptica avantsala de la mort. Malgrat tot, a aquestes vides, reduïdes a mecanismes orgànics, no els han pogut abolir totalment la condició de somniar.
Alguns decideixen escapar-se de l’acte final del seu destí, tot intentant una fugida de la defunció mèdicament certificada vers la llegendària font de l’eterna joventut. Un viatge de retorn a la vida recuperant el dolor com a dimensió humana i la joia de la llibertat perduda. Viure a la intempèrie de l’ànima.
Eusebio Calonge, autor de l’obra, diu que l’han portat a un geriàtric “amb la idea de retrobar el camí de l’esperança i, a partir d’allà, desencadenar tot el que volen comunicar”. Paco de la Zaranda dirigeix Celia Bermejo, Luis Enrique Bustos, Gaspar Campuzano, Francisco Sánchez i Iosune Onraita uns intèrprets que volen mantenir l’essència del teatre.

La Zaranda, teatre contemporani molt particular
La Zaranda és de les companyies espanyoles amb més projecció internacional. Les seves creacions impacten i commouen, són una batzegada per als sentits i per a l’ànima. I és que els seus personatges “no viuen un argument, sinó una passió”, com diu el dramaturg Eusebio Calonge. Passió, compromís i genuïnitat defineixen la companyia, que el 2010 va rebre el Premio Nacional de Teatro i, el 2013, el Premi d’Honor Sebastià Gasch que atorga el Foment de les Arts Decoratives (FAD) en reconeixement a la seva trajectòria teatral.
Amb 37 anys de bagatge, al marge de modes efímeres i lluny de tàctiques comercials, La Zaranda continua desenvolupant una intensa tasca creativa que li ha valgut un gran prestigi nacional i internacional. Un llenguatge teatral molt particular i extremament contemporani, amb textos depurats i efectius, una plàstica tan senzilla com colpidora i poètica i l’ús simbòlic dels objectes. Les seves obres són fruit de la recerca constant, d’una introspecció profunda i d’un treball en comú que dóna lloc a la creació, una realitat que sorgeix com si tingués vida pròpia. La mort, les devastacions que deixa el pas del temps, la memòria. Són tractats amb humor i ironia sense perdre gravetat ni transcendència.