Ha vingut a tocar a St. Magí la Cobla Reus Jove. La Cobla és considerada l’orquestra per excel·lència de Catalunya, perquè és molt nostre i enlloc més hi ha conjunts musicals que tinguin els instruments que té una cobla.
Aquest dimecres, la Cobla Reus Jove ens demostren que a més de tocar sardanes, una cobla pot tocar qualsevol gènere musical. Interpreten sardanes, i també peces tan conegudes com el Yesterday dels Beatles, l’obertura de l’Òpera Carmen, Boig per tu, dos Fox-Trot, un Slow swing i l’Estaca. Qui explica les diferents cançons que tocaran i el treball que fan arranjant-les i reconvertir-les per poder-les tocar amb la cobla és l’Eduard Sendra, que toca el contrabaix. L’Eduard és jove, com tots els que toquen, es veu entusiasta, simpàtic i molt preparat, els arranjaments estan fets per ell, i és l’ànima del grup.
Han trobat una sardana dedicada a les Fonts de St. Magí del compositor Artur Ramos. Aquesta sardana estava escrita abans de la guerra, i acabada la guerra van destruir les seves composicions. La sardana de les Fonts va poder ser rescatada, però estava molt malmesa i costava molt de poder-la llegir, però han aconseguit transcriure-la, i l’han interpretat aquesta nit. Han entregat l’arranjament a l’Associació d’Amics de St. Magí, perquè a partir d’ara es pugui interpretar sempre que es vulgui.
Excel·lent la interpretació d’aquesta nit de tots ells, la seva professionalitat, el seu nivell, el seu entusiasme, la seva entrega, la seva simpatia. Tots van alhora, tots es complementen, algunes vegades algú destaca per la seva interpretació com la solista Elisenda Vilarrubias amb la tenora, impressionant en molts moments.
El concert dins de l’església s’acaba amb la Santa Espina que aconsegueix posar tot el públic dret i seguint el ritme amb les mans. Molta emoció a flor de pell, darrere, amb les portes ja obertes del tot, uns quants es posen a ballar-la.
Sortim tots a fora, i la cobla interpreta dues sardanes més, la plaça està plena, i sota la lluna, els estels, i la poca llum que hi ha a l’esplanada, es formen diverses rotllanes i una d’immensa de gent que balla. Diuen que la sardana agermana, el que sí que fa és incloure tota mena de gent, joves, de mitjana edat i grans, les rotllanes van creixent, les mans entrellaçades, callats, seguint el ritme, saltant, comptant. Molta emoció dins l’església, i molta emoció també aquí fora. Cançons i balls de la terra, tothom s’hi sent involucrat, tothom n’és partícip d’una manera o altra. Tenim un gran país, i tenim un gran poble, amb les nostres cançons, els nostres balls, els nostres costums, la nostra manera de ser.
