La ciutat és de tots – Pere Escolà

42

Hi ha qui defensa que els espais públics són propietat de l’ajuntament i qui creu que els qui manen poden fer el que vulguin. Són els que miren la lletra de la llei. Però l’esperit és un altre. Els governant només són representants del poble. De manera temporal i no vitalícia. Res es seu. Tot segueix sent dels qui els han triat.
El col·lectiu ‘Arran’ ha acusat a l’Ajuntament d’Igualada de “privatitzar l’espai públic”. Diu que FirAnoia  utilitza la totalitat del Passeig Verdaguer, principal eix de vianants de la ciutat i que es venen cotxes a la plaça de Cal Font, principal espai de trobada de la ciutadania. Diuen també que l’Ajuntament “posa aquestes àrees al servei de l’empresa i el comerç i, en definitiva, del capitalisme”.
Sembla una visió sectària i fora de lloc. Cada setmana, a la Rambla, Cal Font o la Plaça de l’Ajuntament s’hi fan activitats de tota mena. Moltes d’interès econòmic. Les fan empreses culturals, brocanters, artistes, musics i activistes socials de tota mena. Són espais que tenen un aprofitament polivalent. La ciutat és de tots. Sols s’ha de gaudir i utilitzar de manera ordenada. I l’Ajuntament l’ha d’administrar igual que els diners que recapte dels impostos. Perquè tothom hi té dret, pagant o no, taxes per l’ús que se’n fa. Perquè entre tots es nodreix el pressupost municipal.
Portar el debat polític i ideològic a plantejaments excloents no és el més adequat per la convivència. Les fàbriques, les botigues i qualsevol activitat econòmica no són activitats negatives. Utilitzar el mot “capitalista”, com arma llancívola, per atacar no és el que cal en moments com els que vivim. Mereixen respecte tots els que procuren ser independents i guanyar-se la vida amb el seu quefer i creen llocs de treball. Lamentablement massa gent necessita el subsidi – que comporta la dependència de qui mana – o de la caritat de familiar, amics i ajuts d’institucions diverses.
Tothom pot defensar el que cregui adient i denunciar les actuacions públiques que es facin. I amb aquest criteri, valorar l’oportunitat del comunicat d’aquest col·lectiu. Considerem molt saludables les iniciatives que intentin treure les ciutats del marasme del nihilisme i del parany de no fer res. Qui té un problema busca l’eina per solucionar-lo. Els que no volen solucions, només utilitzen les queixes i les excuses. Els carrers, les places i les instal·lacions públiques estan al servei de les persones. Per passejar , per gaudir-ne, però també per fer altres activitats, comportin rendiments econòmics o no.
Celebrem que hi hagi qui s’arremanga i busca solucions. Que busqui l’excel·lència i vulgui ser més eficient. Que pensi en la manera de molestar menys els veïns. Perquè quan arriben festes, uns les gaudeixen al carrer, però d’altres les pateixen a les llars, aguantant sorolls i carrers tallats. El camí és saber compartir. Ser generosos. Canviar el sectarisme i la intransigència per l’acceptació de la pluralitat. Ens ha d’alegrar que hi hagi gent al Passeig o a la Plaça de Cal Font. Demostra vitalitat i diversitat. La convivència comporta acceptació de la diferència. Tots estem d’acord en que “l’espai públic ha de ser un punt de trobada per enfortir la cohesió social, així com per potenciar les xarxes veïnals i col·lectives”. Però cal posar a la pràctica pensant que hi cap tothom.
Pere Escolà