La bruta

67

D’aquí a un any, estarem a les portes de l’inici de la campanya de les eleccions municipals. Una nova ocasió per escollir als nostres alcaldes i regidors. Nous ajuntaments en èpoques difícils en la política d’aquest país. Precisament per aquesta àurea de dificultats poc o res s’està parlant d’aquests comicis, i menys, de possibles llistes. A les seccions locals dels partits polítics -sigui quina sigui la seva ideologia- hi ha poques ganes d’asseure’s a parlar sobre noms, en especial els del capdavant. No es tracta de por, però sí d’un profund respecte per la situació que vivim. Per primera vegada en la democràcia, que et demanin anar a una candidatura pot passar de ser un honor a un maldecap. Per pensar-hi molt. “Presenta-t’hi tu!”, se sent en molts pobles.

Ara mateix, més de la meitat llarga d’alcaldes de l’Anoia corren el risc -seriós, no siguem il·lusos de ser inhabilitats, tard o més aviat d’hora. L’estat espanyol ha pres la iniciativa i, sense escrúpols, ha aconseguit liderar una caça de bruixes contra tot allò que, per a ells, fa tuf d’independentista. Ara tot s’hi val, i els alcaldes ho saben. Fidels a la causa, molts d’ells aguantaran, però el pes de la llei, per més injusta que sigui, impera en aquest país que ha perdut el nord. Si no repeteixen, costarà trobar relleus, sobretot si, com passa a la majoria de municipis, hi ha poca compensació…

No fa gaire dies, un veterà de la política igualadina em mostrava la crua realitat. Una cosa és córrer davant els Mossos o la Guàrdia Civil, penjar llaços o pintar parets, i una altra és que la teva foto, precisament ara, aparegui en cartells repartits per tota la ciutat. Un altre, regidor en actiu, confessava que ni els joves del partit volen agafar el relleu. Mals temps. Tots coincideixen en un extrem: la força, per alguns souflé, de Ciutadans, pot ser terrorífica si arriba a pobles i ciutats. No només per la qüestió més numèrica dels vots, que també, sinó per les seves conseqüències socials. “Si aquests entren a l’Ajuntament i tenen força, Igualada es trencarà com mai. I això no li interessa ni a l’alcalde, ni a ningú de l’oposició actual”, em deia. I possiblement té raó.

Els ajuntaments són una peça clau en la lluita per un país millor. Són un instrument útil per a la convivència en pau, i per la prestació de serveis en proximitat. Ni ens en podem oblidar, i menys acovardir-nos davant les amenaces. Cal treballar ja des d’ara pensant també en les properes eleccions municipals, com una oportunitat única en la història de la construcció nacional de Catalunya -perquè caldrà reconstruir moltes coses- i de recuperació de la democràcia, trinxada per una Espanya que ja no és aquella Espanya que coneixíem.

Tindrà la mateixa bandera, però l’han embrutada.

I de la brutícia procuro d’allunyar-me’n.

Jordi Puiggròs