La Biblioteca fa una crida per recollir els remeis tradicionals

0

Taller_remeis.jpg La Biblioteca Central d’Igualada vol recollir receptes i remeis tradicionals per guarir tota mena de malalties i problemes de salut, tal com es feia abans: trencar el cop d’aire, herbes remeieres, ungüents, pegats, etc. Per mitjà del testimoni de persones grans de la ciutat que tinguin algun coneixement sobre les propietats guaridores d’herbes, infusions i creences, es vol aplegar una part de la nostra història i tradició oral. «Els remeis casolans», és el nom amb el que es coneix aquesta iniciativa, que s’emmarca en la Biblioteca de la Memòria, un projecte que pretén recollir, preservar i difondre el testimoni que es troba en els records i les experiències personals dels igualadins i anoiencs. Amb aquest objectiu, la Biblioteca convida totes les persones majors de 60 anys a participar de la iniciativa i a omplir una butlleta en què escriuran el seu remei. Aquestes butlletes es poden recollir a la Biblioteca i als casals de la gent gran, centres cívics i centres de dia o imprimir-la des de la web www.bibliotecaigualada.cat. S’han de tornar emplenades a la mateixa Biblioteca abans del dia 15 de maig. D’entre tots els participants s’escolliran unes dotze persones per participar en una tertúlia sobre els remeis tradicionals, que tindrà lloc el divendres 24 de maig a les 11h, en el marc de la Primavera Gran d’Igualada. La tertúlia serà oberta i pot assistir-hi tothom com a públic. Aquest taller de fonts orals representa la continuació d’una iniciativa que va començar l’any 2008, quan es va impulsar un primer taller per recollir el testimoni de persones grans sobre com se celebraven les festes d’abans. Després de l’èxit d’aquella trobada se’n van realitzar quatre més: el 2009 es va parlar de «La casa per dins»; el 2010 va ser «L’escola en blanc i negre»; el 2011, «Els jocs de l’any de la picor» i el 2012, «Tothom a taula», sobre receptes culinàries igualadines. Totes aquestes converses s’enregistren i es transcriuen per tal de conservar la memòria col·lectiva i disposar d’un document que tothom pugui consultar en un futur.