Avui és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i volem commemorar -explicant- una llegenda de la saga del rei Artur sobre la importància de la bellesa i la voluntat de les dones que segueix sent totalment vigent: Les noces de Sir Gawain i Lady Ragnel. Explica que un dia travessava el rei Artur un bosc i es va trobar amb un horrible cavaller negre que el va desafiar: havia de trobar la resposta a una endevinalla i, si fallava, seria el seu presoner. Artur va acceptar i el cavaller li pregunto:
Què volen realment les dones?
Artur tenia un any per trobar la resposta, així que va tornar a la cort i va explicar la seva aventura. Va preguntar a cavallers i dames i li van donar variades respostes: joies, un marit, possessions, bellesa, un gran amor …
Va arribar el dia en què havia de tornar al bosc a donar la resposta al cavaller negre. Abans d’arribar al castell d’aquest, va trobar una horrible dona en el camí que li va dir: “Tinc la solució a l’endevinalla. Te la donaré si em proposes com a esposa de Sir Gawain. Però ha de ser ell qui accepti de bon grat i em demani en matrimoni”. Artur va acceptar, la dona li va dir la resposta a cau d’orella i el cavaller negre el va haver de deixar lliure, ja que havia encertat.
Artur va tornar a la cort i, de nou, va explicar la seva aventura. Quant ho va sentir, Gawain va voler anar a buscar a la dama que havia salvat al seu rei per casar-se amb ella. Artur es va horroritzar: Gawain era un dels seus cavallers més joves, lleial, valent, noble, era el seu propi nebot! No podia casar-se amb una dona monstruosa. Però Gawain estava decidit. Va anar al bosc i va tornar amb la dona per casar-se.
Les noces es va celebrar amb l’espant de les dames i cavallers de la cort. De nit, a la cambra nupcial, la dona li va demanar un petó d’amor al seu marit. Gawain la va besar amb passió i va descobrir que l’horrible dona s’havia convertit en una bella dama. Lady Ragnel, que així es deia la seva dona, li va explicar que el cavaller negre era el seu germà i la tenia sotmesa a un encanteri: era bella la meitat del dia i horrorosa l’altra meitat. El motiu d’aquest encanteri és que el seu germà la considerava massa independent i atrevida i volia que se sotmetés a la seva voluntat. Però en casar-se amb ella de forma voluntària malgrat el seu aspecte, ell havia trencat part de l’encanteri. No obstant això, no estava trencat del tot:
Tu pots decidir si vols que sigui bella de dia, i que tots vegin que t’has casat amb una bella dama, o de nit.
Gawain va pensar llarga estona, ja que era una difícil decisió. Finalment, li va dir a la seva esposa:
Estimada, no puc triar per tu. La decisió sobre el teu estat et pertany i jo donaré suport el que determinis.
Lady Ragnel va abraçar feliç al seu marit i li va dir:
Has trencat completament l’encanteri en donar la resposta a l’endevinalla. El que les dones volen realment és decidir per si mateixes i tu, al donar-me el poder de triar lliurement sobre mi encara després de casada, m’has lliurat de la maledicció del meu germà.
Com saps, els contes cavallerescs tenen les seves arrels en llegendes molt antigues. Gawain, el protagonista masculí, és conegut com el millor cavaller de la taula rodona del rei Artur. És un heroi solar, és a dir, que augmenta el seu poder durant el dia i aconsegueix la seva major intensitat al migdia, com el sol. Lady Ragnel, per la seva banda, és clarament una semi-deessa de la lluna, que mostra en el conte les dues cares més conegudes de la lluna: la jove bella i l’anciana, també identificar en els mites com la dona lletja o la ‘bruixa’. Però també s’insinua la seva tercera imatge, la de la dona en la seva plenitud o com a mare-amant, ja que es tracta d’un casament. La llegenda, doncs, té les seves arrels en el mite de la deessa primigènia i el déu solar, aparegut després en la mitologia i que acabarà imposant-se sobre la deessa en les religions patriarcals, sense aconseguir fer-la desaparèixer del tot. Al marge de les moltes implicacions i explicacions que té aquesta llegenda, és rellevant perquè a més de manifestar la importància social que des de l’antiguitat té la bellesa femenina, el conte reivindica un estatut femení amb la mateixa capacitat decisòria i importància que el de l’home. Una reivindicació que, lamentablement, encara seguim fent.
BELLESA ACTIVA
