Jutges i altres aliats – Jaume Singla

J

El president del PP -i del gobierno- Mariano Rajoy no llegeix el contundent missatge que, votació rere votació, el poble li envia. A l’enorme pèrdua de vots de les europees va respondre: “El Partido Popular ha ganado las elecciones europeas” I es va fumar un puro.
A les autonòmiques d’Andalusia, al seu candidat el varen deixar literalment “en pilotes” essent vençut per un partit -el PSOE- que es dessagna aclaparat per la corrupció de Chaves, Griñan i tota la seva patuleia. La resposta de Rajoy -i de tots els líders territorials- va ser mirar cap a una altra banda i dir que al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, li havia sortit una dura competidora que li discutiria el lideratge. De canviar polítiques, de pensar en el benestar dels ciutadans o de prendre mesures modernitzadores, res de res.
Ara, amb la constitució dels nous ajuntaments, acabem de veure el cant del cigne del PP que ha pogut aguantar algunes alcaldies gràcies al vot del Ciudadanos o a que els grups d’esquerres no s’han sabut posar d’acord. Això sí, per a Rajoy “El Partido Popular ha ganado las elecciones municipales y autonómicas”.
Hom podria pensar que el PP viu entotsolat i no veu la realitat, però no és així. La realitat la veu però aplica receptes equivocades. Després de basar els seus èxits electorals -el 2011 varen obtenir majoria absoluta- en una continua i descarnada crítica a Catalunya, s’han dedicat amb totes les energies al saqueig, les comissions, la fuita de capitals, la manipulació d’enquestes i la col·locació d’amics i parents en els més alts càrrecs de l’administració.
A Catalunya l’actuació del PP és encara més brutal. Qualsevol iniciativa legislativa catalana, és portada als tribunals que invariablement fallen contra les decisions de la Generalitat i/o del Parlament de Catalunya. Es diria que el PP vol guanyar als tribunals allò que perd a les urnes. A cada sentència en contra dels drets dels catalans, la segueixen declaracions de satisfacció de la inefable -per dir-ho suau- vicepresidenta Soraya S. de S., que sovint no toca ni quarts ni hores.
No podem evitar que el PP tapi els seus cassos de corrupció o les derrotes amb recursos judicials contra Catalunya, però constatem que és el pes del vot ciutadà qui posa les coses a lloc.
Rajoy però té un íntim aliat que, quan és necessari desviar l’atenció, sense sortir de la suite del Palace, li munta un pollastre a Catalunya fent plegar als consellers, però ell es queda l’escó… i la suite.
Jaume Singla