Una junta gestora té l’última oportunitat de salvar el Club Natació Igualada

1269

La junta directiva del Club Natació Igualada va convocar per aquest dilluns una assemblea extraordinària oberta als socis, que es va celebrar a Les Comes. L’assemblea va estar presidida per la junta que fins ara estava al capdavant del club – formada per Antoni Gasol, extresorer i actualment president en funcions, Enric Brunet, exresponsable de secció de natació i actual gestor econòmic, Josep Maria Puig, responsable de pilota basca, i Teresa Rico, responsable de la secció de natació – que era la mateixa que quan es van produir les irregularitats financeres del llavors president Toni Llenas i del gerent Joan Pajares, tots dos fora del club després de presentar la seva dimissió a finals de l’any passat. Francina Travesset, de la part social, i Josep Casanovas, exresponsable de la secció de waterpolo, també van deixar de formar part de la junta després de fer-se públic l’escàndol.

En l’última assemblea celebrada l’11 d’octubre del 2016, entre els membres de la junta que quedaven i els socis, es va acordar donar un temps de marge per veure si es podia seguir endavant o almenys salvar la situació del club en aquell moment. Doncs bé, a dia d’avui la situació és pràcticament igual a la de llavors: el club té un deute de 60.000 euros. Per aquest motiu, Antoni Gasol va explicar que «la nostra missió ara és dimitir, que ho agafi una altra gent amb ganes, a veure si ho poden tirar endavant, nosaltres hem sigut incapaços». De fet, estaven obligats a renovar la junta ja que aquesta estava formada per 4 persones i en temes legals se’n demana un mínim de 5. En aquest sentit, es va demanar «la creació d’una junta gestora perquè es pugui fer càrrec de tot». Per tant, la junta encapçalada per Antoni Gasol dimiteix i dona pas a una comissió gestora, la qual haurà d’intentar principalment tirar endavant l’activitat del club i alhora buscar solucions per tapar el deute, amb l’objectiu de no deixar morir el club. A més, han d’actualitzar bona part dels estatuts que no han estat renovats des del 2008. Passi el que passi, la gestora – que està formada per socis del club – no té cap responsabilitat legal de tots els buits econòmics que es trobin, i de fet, està obligada a convocar eleccions d’aquí a 3 mesos. Serà llavors quan, amb les conclusions que s’hagin tret, s’haurà de decidir què es fa amb el club.

«La única solució viable era la de formar una junta gestora»

Des que la junta directiva va començar a moure fils i a remenar la paperassa per veure com podien sortir d’aquest pou, les dades que anaven veient eren cada cop més preocupants. Per aquest motiu, es va decidir renunciar a la gestió de l’Infinit – a qui deuen encara 12.500 euros corresponents a l’empresa Anoia Esports S.L. – i a la pèrdua de l’assessorament del pàdel, dues fonts potents d’ingressos en aquells moments però que ara eren inviables de mantenir. A més, quan Llenas i Pajares estaven al comandament, van firmar una pòlissa amb l’aprovació de Josep Casanovas i Antoni Gasol amb el Banc Sabadell per valor de 9.000 euros. La van demanar a nom del Club Natació Igualada, tot i que no se sap ben bé on van anar a parar aquestes despeses, total que ara la xifra ja ha pujat a 13.500 ja que des del desembre que no es retorna res. A dia d’avui, la principal font d’ingressos són les quotes dels socis, que en total tant sols arriba al voltant dels 5.000 euros mensuals. Si tenim en compte que les despeses al mes son de poc més de 3.000 euros, és evident que la tasca d’eixugar el deute es veu pràcticament impossible.


El club va estar buscant ajuda, començant per l’Ajuntament d’Igualada i la Federació Catalana de Natació. De l’Ajuntament es van reunir amb l’alcalde, Marc Castells, i la regidora d’esports, Rosa Plassa, els quals es van mostrar oberts a oferir ajuda per salvar un club històric a la ciutat com és el CNI. Ara bé, des del consistori municipal se’ls va demanar que actualitzessin la junta i que els podrien donar un cop de mà en temes d’assessorament i gestió, però això no seria possible sense una condició sine qua non: estar sanejats amb la Seguretat Social (el deute actual amb l’administració és de 2.500 euros, xifra que s’ha reduït respecte els 5.000 que hi havia a l’octubre). Pel que fa a la reunió amb la Federació, també els van mostrar la voluntat d’ajudar-los per la importància i història del club, tot i el deute de 7.200 euros que té el club amb ells. En aquest sentit, el club els va transmetre que la situació era prou difícil i que almenys estaven pagant les factures d’arbitratges per tal que els nedadors i jugadors de waterpolo poguessin acabar la temporada.

Una representació de la nova junta gestora, el passat dilluns en l’assemblea celebrada a Les Comes. / PIA PRAT

Després d’aquestes dues reunions, va quedar clar que la única solució era la de formar una junta gestora. Una gestora que ja és una realitat i que està formada pels socis: David Ramis (president), Pol Gómez (tresorer), Roger Calaf (vicepresident), Anna Claramunt (secretària) i Montserrat Torrecillas, Xavier Tort, Antonio Varea i Cèlia Corrons, com a vocals.

La vessant esportiva també grinyola

Quan van mal dades en la direcció del club, de retruc, les coses tampoc funcionen en la vessant esportiva. Això passa en tots clubs del món i el CNI tampoc se n’ha escapat. Tot i així, el club ha pogut seguir funcionant perquè, en línies generals, els tècnics i entrenadors han tirat endavant les activitats previstes tot i que se’ls deuen unes quantes nòmines (més de 3.000 euros).

Tot aquest rebombori té una afectació menor en la secció de waterpolo, tots els entrenadors han seguit al peu del canó. I cal tenir en compte, que les llicències federatives dels jugadors del primer equip se la van pagar els mateixos jugadors per poder seguir amb l’activitat normal. Ara bé, en la secció de natació els problemes s’agreugen. Un dels entrenadors més apreciats pels nedadors i socis ha hagut de plegar perquè no es podia permetre dedicar tantes hores al club sense cobrar, ja que havia de mantenir una família. A més, els pares i nedadors han reiterat queixes contra una de les entrenadores per les seves males maneres i faltes de respecte constants, així ho descriu un pare: «el meu fill no deixa de nedar, se’n va a un altre club, no vol que el maltractin psicològicament». Aquestes circumstàncies fan que hi hagi una fuga de nedadors cap a altres clubs de la zona, com al Club Natació Piera o al Club Natació Cervera, cosa mai vista abans, una qüestió que entristeix a uns socis indignats.

Ton Casellas