Junqueras escriu a Igualada recordant una visita del 2012

163

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha fet una carta pública adreçada a una ciutat en particular. És el cas d’Igualada. També és la primera ocasió en què un mitjà de comunicació que no és d’abast nacional, com és el cas de La Veu de l’Anoia, publica un dels missatges de Junqueras.

En l’escrit, titulat Carta d’Oriol Junqueras a la ciutat d’Igualada i fet, lògicament, a la presó de Lledoners, el Vicepresident de la Generalitat s’adreça als igualadins afirmant que “és un orgull saber que hi sou, que no defalliu, que seguiu endavant, amb optimisme, lluitadors, treballant, amb un somriure, generosos, cohesionats i amb tota la voluntat i determinació intactes”. Junqueras aprofita per donar el seu suport al candidat igualadí d’ERC, Enric Conill.

Record a una visita a Igualada el 2012
Junqueras recorda en la seva missiva una visita a Igualada el novembre de 2012, en un míting a l’Escorxador, en el que era un dels seus primers actes de campanya electoral com a cap de llista a les eleccions al Parlament. “Recordo aquell dia com si fos avui. Potser aquell va ser el primer míting de campanya en que vaig tenir la sensació que faríem un gran resultat”, diu Junqueras en la carta.

“Som en el camí i sabem que aquest camí no és fàcil, que és ple de paranys, que ens faran patir i que ens volen fer pagar un preu molt alt en forma d’escarment. Les peticions de la Fiscalia evidencien els pals de cec de l’estat. Aquest moment històric demana el nostre compromís, la nostra cohesió com a grup humà, intel·ligència política i eficàcia per damunt de la cridòria. Esquerra Republicana de Catalunya, ara com en el passat, està pagant el preu més alt”, afegeix Junqueras, qui insisteix en “si es tracta d’ampliar les bases de l’independentisme, qui millor que nosaltres, que fa més temps que ningú que estem a les trinxeres de l’àrea metropolitana, l’Anoia i el Bages i convencent gent que no està convençuda? Us ho vaig dir aquell dia i avui ho torno a reblar”.

Pots llegir la carta sencera a la pàgina 3 de l’edició en paper de La Veu de l’Anoia