Julio Manrique protagonitza “Èdip”, dirigit per Oriol Broggi, aquest diumenge al Teatre Municipal l’Ateneu

28

L’actor Julio Manrique torna al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada aquest diumenge,
28 d’octubre a les 19h, i ho fa posant-se a la pell del rei de Tebes a Èdip. El muntatge compta al seu equip amb alguns dels actors habituals en les propostes d’Oriol Broggi, com Carles Martínez en el paper del Sacerdot, Marc Rius interpretant Creont, Mercè Pons com a Iocasta, Ramon Vila fent de Missatger, Miquel Gelabert fent de Tirèsies i pastor i Clara de Ramon interpretant Antígona. La nova versió la signa Jeroni Rubió Rodon i, l’adaptació, el dramaturg Marc Artigau.

“Brillant”, “commovedor” o “un Èdip proper i dolorosament humà”. Així ha descrit la crítica especialitzada l’actuació de Julio Manrique a Èdip. Una revisió contemporània del clàssic de Sòfocoles, una de les grans tragèdies gregues que convida l’espectador a observar la realitat que l’envolta des d’una visió crítica i reflexiva. Després del gran èxit d’Hamlet, L’orfe del clan dels Zhao i Incendis, Manrique torna a posar-se a les ordres del director Oriol Broggi per interpretar un dels personatges més famosos de la literatura clàssica. Una història sobre el destí i la lluita de l’ésser humà contra si mateix.

Èdip: la tragèdia de la identitat humana
Per al director Oriol Broggi “els clàssics ens parlen de la nostra identitat, de nosaltres mateixos, sota la capa del temps acumulat. Hi ha arguments, poesia, situacions que no deixen mai impassible tant els qui l’escolten com els qui la veuen”. Per fer l’adaptació més comprensible per a un públic general, ha basat l’espectacle en l’Èdip Rei de Sòfocles amb algun afegitó de l’Èdip a Colonos –que tracta dels seus darrers dies a costat de la seva filla Antígona–, a més de fer servir algunes idees de l’adaptació de Wajdi Mouawad a Les llàgrimes d’Èdip, algun altre afegitó referit al mite grec de l’esfinx o un text de Borges.
A Èdip, Broggi proposa donar a conèixer un text antic però amb una voluntat clara.

Afirma que “volem que l’espectador se sorprengui d’estar gaudint d’un text antic. I pensar en l’actor sol davant el públic, sense floritures aparents. Només l’espectador, el teatre i el mite”. Això suposa revisitar una tragèdia escrita fa 2.500 anys amb una posada en escena despullada, en què la paraula i una gran companyia són els grans protagonistes d’una història que ja és coneguda.

Èdip regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort.
Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai
és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib –a qui Èdip considera el seu pare– mor, arriba la veritat. Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè, sense saber-ho, ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls, desesperat, i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.