Jugant a ser masclistes

42

Per festes de nadal, torrons, neules i masclisme.

Quan s’acosten els Reis els més petits esdevenen el punt central d’una diana on els dards prenen forma de joguines, aparentment inofensives, però que amaguen altes dosis de masclisme.

Al sexe femení els pertoca les nines, les princeses i les cuinetes. Els nens, en canvi, han de jugar amb cotxes, superherois o a tota mena de jocs de muntatge. Segons un informe del “Instituto de la Mujer” del 2003, el 91,6% de les joguines d’acció i d’aventura i el 87,5% de vehicles anaven dirigits a nens. Per altra banda, el 86,6% de les joguines relacionades amb la cura de la llar anaven dirigides a nenes. Dades espantoses d’una realitat preocupant.

Fins i tot, quan les empreses de joguines són prou “modernes” com per deixar que una bateria, un cotxe o una moto siguin joguines també per a les nenes, aquestes estan totalment tacades de color rosa. És claríssim que una nena no sabria conduir una moto de joguina de color blau, verd o taronja.

El gènere és una construcció social que varia en el temps i en l’espai, quan un nadó neix, no té gènere, no sap com s’espera que es comporti pel simple fet d’haver de tenir un sexe o un altre. Som tots nosaltres els que els encasellem en petites caixetes petites, estretes i gairebé blindades que, al marge de la seva personalitat, els dicta les línies que han de seguir per ser un “home com cal” o una “dona com cal”. Les joguines constitueixen la màxima expressió d’aquest aprenentatge i en el joc es troba l’experimentació, el descobriment i la interpretació del món que els envolta.

Es calcula que un nen o una nena adquireix els rols de gènere al voltant dels quatre anys, a través de tots els inputs constants que rep de la societat: pel·lícules, contes, comentaris, joguines etc. Hem d’educar als nostres infants en la llibertat, perquè puguin desenvolupar-
se plenament i entenguin la igualtat com quelcom indiscutible que acabi escapçant els tradicionals rols de gènere d’arrel. No volem joguines per nens i joguines per nenes, simplement volem joguines.

Mònica Morros, politòloga