Josep Sánchez: “L’Ateneu Cultural i Recreatiu de Montbui és un lloc de trobada”

175

Soc nascut i domiciliat a Igualada. Tinc 56 anys, soc casat i tinc una filla de 27 anys. Tota la meva vida ha estat dedicada l’activitat comercial i des de fa quatre anys, soc el cafeter de l’Ateneu de Montbui, poble on m’he integrat molt bé, com és natural en un poble que té voluntat d’acollir.

Quina mena d’entitat és l’Ateneu Cultural i Recreatiu?
És una entitat a punt de celebrar el seu centenari. És un hotel d’entitats montbuienques on tothom s’hi sent bé, és com la segona casa. Els socis paguen una petita quota per al manteniment. El bar és gairebé l’únic del poble i és el lloc de trobada i socialització. En èpoques com ara, les entitats s’hi troben per preparar les diverses activitats nadalenques. El que fa mes atractiu el centre es que es el lloc de trobada de totes les generacions.

El cafè de l’Ateneu, és viure l’ambient dels cafès d’abans?
Si venen a les cinc de la tarda veuran els avis fent la partideta. Si venen més cap al tard hi trobaran els joves jugant al billar, a dards, fent tertúlia o bevent una cervesa artesana. Els caps de setmana són molt atractius perquè hi ha molta gent. Hi ha un centre de lectura on s’intercanvien llibres….

Entre les entitats que teniu, hi ha la Penya Blaugrana.
Sí. Des de fa quatre anys. Els dies de partit tenim dues sales amb una de les pantalles més gran de la comarca. La Penya té més de dos-cents cinquanta socis i molta vitalitat. Cada setmana els comuniquem per whatsapp els horaris de partit. També hem fet polos, bufandes, activitats per la canalla.

L’Ateneu també és el centre de trobada d’altres entitats.
Si, entre elles hi ha el Club de Futbol Montbui, l’Associació de Veïns, la Coral Sifasol, la Colla de Dracs, la Comissió de Festes, els escacs i la Comissió de Reis.

Al cafè de l’Ateneu feu tapes i entrepans. Qui és el cuiner?
Jo mateix. Els dies de més feina m’ajuda en Dàmaso servint la barra i jo em dedico a la cuina.

Vostè ha fet una carrera comercial llarga en empreses grans, com va arribar fa quatre anys al bar de l’Ateneu de Montbui?
Vaig tenir uns problemes de salut i estava de baixa. Em varen dir que la plaça de cafeter quedada lliure i un client que tenia de l’època que treballava a BonArea em va proposar cobrir la plaça. Sempre m’han agradat els reptes i vaig acceptar. A poc a poc hem fet créixer els serveis del bar cap a les tapes i els entrepans

El gran salt és però cap a les cerveses artesanes catalanes.
Vaig veure que a l’Anoia hi ha molta gent jove que elabora bona cervesa. A través d’en Bernat Dàmaso -que és un gran entès- contactem amb diversos elaboradors de bona cervesa. Vàrem començar amb dues i ja en tenim gairebé noranta a la nostra carta. Ara és un moment important per a la cultura de la cervesa artesana. També tenim la col·laboració d’en Carles de Mediona que és el Messi de la cervesa artesana, que ens ha portat també la seva cervesa.

També feu fires de cervesa.
Les més importants són la del mes de juny que fem a la terrassa i després la del mes de març on fem coincidir Sant Josep i Sant Patrici. Tenim mostra i tast de cerveses, tapes, conferències…..

Per què té tan èxit la cervesa artesana entre els joves?
Sempre he begut cervesa pasteuritzada i fa anys vaig descobrir les cerveses artesanes que no tenen cap tractament industrial. Les que tenim aquí ens venen directes de l’elaborador i les podem servir en el seu punt de maduració. És un món fins ara desconegut i en això, com sempre, als joves els agrada descobrir nous camins. Tenim cervesa rossa, torrada, de blat, negra, blanca, alàmbica…. tot tipus de cervesa així tothom pot trobar la seva.

Gairebé noranta varietats de cervesa és un estoc difícil de portar?
És complicat però si hi entens i ho fas amb il·lusió no és una tasca impossible. De fet és una cosa que es pot fer amb l’ajuda de tothom. Cada client té les seves preferències i ens ho manifesta quan els ensenyem la carta.

No troba a faltar l’activitat professional passada voltant per tot arreu?
Hi ha dies que potser ho trobo a faltar una mica, però poquet perquè aquí hi ha molta activitat. Els dies de partit aquí hi ha molt ambient. En aquest local s’hi reuneixen els avis, els pares i els nets, els joves i els vells en total harmonia que és una cosa molt difícil de veure en altres llocs, perquè a la ciutat se’ns ha escapat.

En aquesta mena de bars socials hi ha persona que arriba a les tres i es pren un cafè i a les set de la tarda no ha consumit res més.
Aquest és l’encant. Els socis fa anys que en són i s’han guanyat el dret a passar el temps a la casa que, de fet, és casa seva. Aquesta és una entitat social que entre les seves funcions hi ha ser lloc de trobada. És precisament aquest servei a la comunitat el que fa imprescindible el nostre paper.

Jaume Singla@jaumesingla