Jordi Servitje, alcalde de Veciana: “La nostra Festa Major és molt viscuda”

121

Veciana està de Festa Major. Hem parlat amb l’alcalde Jordi Servitje d’aquesta festa tan viscuda i celebrada així com també de temes d’interès general del municipi.

Per la preparació de la Festa Major es compta amb la participació dels veïns?

Sí, i tant. La Festa Major de Veciana l’organitza la comissió de festes de Veciana, l’ajuntament li dona un suport econòmic però qui ho organitza és aquesta entitat. Són 10 cases col·laboradores del Nucli de Veciana. Veciana té 39 km quadrats de territori i la seva població són 170 habitants que estan repartits en cinc nuclis de població i masies, així que aquesta setmana farem la Festa Major del nucli central on hi ha l’ajuntament que també és diu Veciana. És un municipi molt atípic. Els de la comissió de festes som els que des de l’any 96 ja hi érem. Ens van dir: “Nens agafeu la festa o no es farà”. Doncs aquests nens que ja s’han fet grans organitzem i fem. La festa encara conserva l’estil propi d’aquella època, dels 70’s, 80’s i 90’s. Muntem l’escenari, posem les cadires… no tenim ni brigada darrera ni grans esponsors … és una festa a la que ens impliquem molt. Nosaltres diem: “Ja comença la marató”, perquè realment és un no parar. Aquesta és la manera que passàvem els estius abans de que hi haguessin tantes xarxes i tanta tecnologia per a distreure’s. Jo me’n recordo que de petit, tots esperàvem la Festa Major. Era la distracció de mitjans d’agost. Ara a dia d’avui ho hem emmotllat a les possibilitats de cadascú perquè tots han fet la seva vida i tenen les seves coses però qui més qui menys condiciona les seves vacances per a ser aquí per a Festa Major. Ara també hem anat reduint coses de logística perquè ja ho tenim més per mà i també podem guardar coses d’un any per l’altre (cadires i mobiliari perquè ja ho guardem en un magatzem). Tot i així de dijous a diumenge penquem, i molt, però ens fa molta il·lusió. És d’aquelles trobades que es fan un cop a l’any i que ens hi trobem tots.

Hi ha alguna novetat a la Festa Major d’enguany?

No, seguim en una línia molt continuïsta. Tenim un model de Festa Major que ens funciona i que tothom està molt content i de moment no ens plantegem canviar. El divendres sempre fem una sardinada popular que és l’acte estrella, i el teatre que cada any anem canviant de companyia. Aquest any ens ve una del Bages, dissabte fem el ball de revetlla que és l’acte emblemàtic des de quan es va crear la Festa Major als anys 80 i és quan es va recuperar. Diumenge fem missa, taller de circ per als nens i a la tarda concert per acabar la festa de manera com a més tranquil.la. Aquest any repetim de concert, ve el grup “Vent Endins” que són de Prats de Rei i que en ser de la zona ens fa molta il·lusió.

Busqueu amb molt de temps els actes de Festa Major?

Sí, i tant. L’agost és un mes complicat. Hi han companyies molt sol·licitades en altres festes majors, d’altres que fan vacances… segons què ja ho lliguem un any per l’altre per estar tranquils. Així que decidim un cop acabada la Festa Major, de si repetim o no, i si hi han altres propostes. Si decidim canviar al cap de 2 o 3 setmanes ja ho tanquem.

Hi ha prevista alguna reivindicació durant la Festa Major per a recordar els presos polítics i exiliats?

El color groc hi serà present en tot moment. També posarem la banderola de:
“Llibertat presos polítics“

Els municipis tan petits depeneu molt de les ajudes institucionals. Aquest any heu arranjat l’església, teniu previst fer alguna millora al poble?

Estem a tope ara. La gent a vegades diu: “Com es nota que estem a finals de legislatura es fan coses” però saps què passa? Doncs que hi ha un procés lent de tramitació a l’administració pública per a fer-les… el primer any penses i proposes què vols fer, el segon any busques el finançament, el tercer any fas els projectes, l’exposició pública perquè tot estigui bé… i quan tens tot el projecte i els diners arribem al 4t any… Llavors és quant la gent veu la feina feta. El procés és lent.

Quan vaig engegar com a alcalde per primer cop, a l’octubre farà 9 anys, va ser de moure papers… el projecte de la casa consistorial no el vàrem inaugurar fins el 2012! No és el mateix que fer una cosa en el sector privat que fas i desfàs al teu gust. Ara se’ns estan acumulant les inversions d’aquesta legislatura. Com ajuntament no puc pensar només amb el nucli de Veciana sinò que he de pensar en global i hi han projectes en marxa que són molt macos.

A Veciana vàrem arranjar l’església i van quedar uns entorns molt bonics. Veure edificis que abans estaven deixats i que són patrimoni i poder-los recuperar per a mi és molt important perquè m’agrada recuperar coses que formen part de la història i perquè un cop arreglades poden portar vida al poble. Ens fa sentir orgullosos del poble. L’Ajuntament fa el que pot. L’administració pública és molt lenta per això no pots frenar ni un moment i sempre has d’anar empenyent la maquinària treballant colze a colze amb els serveis tècnics i administratius del propi Ajuntament així com fent moltes trucades, reunions i gestions amb la Generalitat i Diputació per demanar informes, finançament, etc… Pel que fa a les obres en general són molt ben rebudes pels veïns i és que el municipi està donant un tomb molt gran en quant a inversions i millores urbanístiques. També s’està fent una gran feina a nivell social conservant activitats, tradicions i festes populars des de la regidoria de turisme, joventut i benestar social.

Quins projectes teniu pensats fer aquests 10 mesos que queden de legislatura?

Estem batallant molt pel castell de Segur, és el projecte que destaca de tots. És un Castell que es va enderrocar el 1616 per haver-se convertit en un amagatall de bandolers quedant des de llavors com una muntanya de terra i herbes a la part més alta del nucli de Segur. Tothom sabia que allí hi havia hagut el Castell però fins fa tres anys només es veia un mur de pedra de dos per dos metres. El 2015 va ser quan l’Ajuntament va decidir reformar el castell. Amb la Diputació vam fer un pla director que ens ha obert portes al Ministeri de Fomento, ens ha donat dues vegades l’1,5% cultural, de la Generalitat hem tret dues vegades subvenció, la Diputació també ens ha ajudat i molt, de manera que l’any que ve possiblement podrem dir que el castell estarà ja totalment recuperat. Recuperat no vol dir refet de nou, ja que no sabem com era fa 400 anys perquè estava totalment enderrocat… a més a més després de l’enderroc hi va haver una espoliació molt gran per part de la gent del poble que en aquell moment utilitzaven les runes del castell per a pedra per a fer-se cases, era normal en aquell temps, no es donava la importància al patrimoni històric que hi donem avui dia, passava a tot arreu.

Així doncs, dintre del que hem trobat hem pogut saber l’estructura del castell, reconstruït unes torres quadrades que les aixequem a una mida de seguretat consensuada amb el departament de Cultura de la Generalitat ens ho deixa fer. Tots i cada un dels moviments que fem hem de parlar sempre amb arqueòlegs, historiadors… per tal de que no es facin bogeries. Les dues torres rodones ja es poden veure també, hem trobat una volta d’una sala que devia de ser com un celler i el més impressionant que encara s’ha de netejar és una estança on hi hem trobat un forat a terra, quadrat, amb unes escales que baixen. Un cop ets abaix hi ha un túnel de volta de pedra que no sabem encara a on va. Tot un misteri… és d’aquelles obres que et fan estar viu, d’una muntanya de terra podia sortir més o menys del què estem trobant però és la intriga i el saber dels nostres avantpassats. El tema castells i patrimoni li agrada a tothom i tots el sentim.

Paral·lelament l’Ajuntament va adquirir dos coberts que estaven a tocar del Castell i que s’estan remodelant per ubicar-hi el centre de recepció de visitants. D’aquests coberts s’han enderrocat tota les parts de maó que deslluïen la visió del Castell i del poble de Segur deixant-los en una sola planta baixa que albergarà un espai de recepció, serveis i una sala d’àudiovisuals que es posarà en funcionament l’any vinent coincidint amb la restauració integral del Castell. Amb l’àudiovisual el visitant podrà conèixer en deu minuts la història del Castell i de la família dels Calders, barons de Segur durant molts anys i molt influents en la història de l’actual municipi de Veciana. Una vegada surti de la sala d’àudiovisuals el visitant ja adreçarà el camí d’entrada original del Castell per continuar el recorregut per la fortalesa. Per tal de fer més amable i còmode la visita el passat mes de maig es va inaugurar un aparcament a l’entrada del poble on el visitant pot deixar el cotxe.

Totes elles són obres que no són ben bé al nucli de Veciana però com a alcalde mai faig diferències. Segur és un dels nuclis on han rebut moltes inversions de cop. A l’any 2015 és va restaurar tota l’església parroquial que feia quaranta anys que estava tancada degut a la marxa de molta població durant els anys seixanta i setanta. La població que va quedar feia hi fa servir el santuari de la patrona per fer-hi missa. Doncs vist el greu i perillós estat que presentava l’església es va decidir restaurar-la i donar-li usos turístics i culturals i encabir-hi el Centre d’Interpretació del patrimoni religiós anoienc ART ECCLESIA. S’obre el tercer diumenge de cada mes (ho gestionen els d’Anoia Patrimoni). Amb una visita d’una hora, coneixes tot el patrimoni religiós (capelles, esglésies, portalades, creus…)que té l’Anoia des de romànic, barroc, renaixement… a través d’uns plafons retro-il·luminats i d’un àudiovisual. La ruta surt des del claustre de l’Escola Pia fins a Sant Pere de Masquefa passant per l’església romànica de Sant Pere Sallavinera. En una hora la gent es pot fer a la idea del patrimoni que tenim a l’Anoia i pensar en fer rutes per a veure coses. Ve a ser com un aparador del què tenim.

L’església disposa d’un mirador on hi ha unes vistes panoràmiques fantàstiques des dels 780 metres d’altitud en que està Segur. Unes vistes que seran ampliades i millorades quan la gent pugui visitar el Castell situat a 806 metres i des d’on es veu Calaf, el Castell de Boixadors, la Tossa de Montbui, Argençola o Sant Guim de Freixenet, entre altres pobles. Com a projectes que queden pendents tenim l’arranjament del cementiri de Santa Maria del Camí, que ens hi posarem en breu i la millora de l’entrada i una de les places del nucli de Veciana. Per altra banda tenim l’arranjament dels camins a les masies que anem fent cada tres o quatre anys segons el deteriorament que presentin. Un dels nous projectes que ens fa molta il·lusió emprendre aquesta tardor és la instal·lació de fanals fotovoltaics a les masies acabant així amb el greuge que hem tingut sempre entre els vecianencs que viuen als nuclis urbans on hi ha enllumenat públic i els que viuen en masies on no disposaven d’aquest servei.

Des del dia 25 de juny es va començar amb un nou sistema de recollida d’escombraries. Explica’ns una mica. Ha tingut bona acceptació? La gent ho té clar? Heu pogut fer aquest servei junt amb altres municipis de l’Alta Segarra, a través de la Mancomunitat de l’Alta Segarra?

Nosaltres no estem a dins la Mancomunitat de l’Alta Segarra. Estem al límit però no en formem part. Per tant hem continuat amb el sistema de recollida d’escombraries del Consell Comarcal tal i com estàvem que en el seu dia ens van plantejar i nosaltres el vam trobar molt adient i interessant.

Estem molt contents. Ha tingut molt bona acceptació dels 39 km quadrats del municipi, hi han 5 nuclis de població i un munt de masies en el moment en que els anys 90 vam dir de posar contenidors de rebuig …. casetes de fusta que hi tenen accés 10-15 famílies segons el nucli (depenent de l’extensió d’aquests).

En el moment que en els anys 90 vam dir de posar contenidors de rebuig als trencalls de les masies a la gent li va suposar un canvi però al final tothom es va acostumar i mentalitzar. Ara s’ha millorat en quant a la brossa selectiva. Ho hem posat en una àrea tancada, com una caseta de 2×2 on hi tenen accés 10-12-15 famílies del nucli. Així anem acotant el cercle, i si en aquesta àrea tancada no es fa bé el procés del reciclatge sabem que algú no ho està fent bé… Potser s’ha d’explicar millor, i veure perquè no s’esta fent bé. Hem de mirar de contribuir a la millora del planeta. És pel bé de tots el poder reciclar. Amb pocs anys hem vist el canvi climàtic, hem d’intentar que no hi hagin més problemes i tots ho hem de fer col·laborant. La gent ho ha vist i és conscient. També s’ha parlat de reduir l’impost de les deixalles si tot segueix amb normalitat. Si reciclem bé es poden re-utilitzar material dels contenidors selectius i reduir al mínim la brossa de rebuig. Hem reduït les parades de recol·lecta d’escombraries així que a nivell econòmic també ens hi notarem. En definitiva, la implantació ha anat molt bé. Hi han hagut dubtes al principi com en tot i ho hem anat aclarint perquè hem fet xerrades i seguiment de com anava.

Jordi Servitje, es torna a presentar d’alcalde en les properes eleccions?

La meva prioritat és acabar aquests projectes que estan oberts. És un tema que quan arribi el moment ja es decidirà amb l’equip de govern.