Jordi Savall – Jaume Singla

0

savall.jpg Una igualadina, Georgina Serarols, ha iniciat una campanya ciutadana perquè l’ajuntament d’Igualada li dediqui un carrer al músic i musicòleg igualadí Jordi Savall i Bernadet. No cal que digui que estic totalment d’acord amb la proposta i, encara hi afegiria més: el carrer que es dediqui a Jordi Savall ha de ser un carrer important d’Igualada. A Georgina la mou únicament l’admiració que sent per l’obra d’en Jordi Savall i la constatació que res de la ciutat recorda la figura del músic. La proposta però, xoca amb una de les normes de concessió d’honors de la ciutat d’Igualada que diu que no és bo dedicar carrers o places a persones que són vives. Quan la norma es va posar -crec que a proposta de la primera comissió ciutadana encarregada de canviar els noms franquistes de la ciutat- molts hi vàrem estar d’acord. Ara bé, crec que en Jordi Savall ha fet tants mèrits culturals i ciutadans, que seria un error i una injústicia esperar a la seva mort perquè la ciutat que el va veure néixer no li dediqui un carrer. Una norma -que no deixa de ser menor- no pot limitar la capacitat de la ciutat de demostrar el seu orgull i agraïment a un ciutadà tan brillant com Savall. Fill d’una família modesta, en Jordi Savall va combinar el treball amb els estudis musicals i a l’època que els joves comencen a gaudir de la llibertat que els dóna l’edat, va marxar a Suïssa a perfeccionar els seus estudis i ho va fer de la forma més brillant. Amb els seus primers estalvis va comprar una viola de gamba -instrument gairebé desaparegut en aquella època- i després de restaurar-lo i de trobar en biblioteques i arxius músiques per a l’instrument, el va recuperar per a tota la humanitat. El treball continuat de Jordi Savall ha salvaguardat una part del patrimoni musical universal i ha creat formacions imprescindibles com Hespèrion XXI o la Capella Reial de Catalunya. Entre els honors que el món li ha reconegut a Jordi Savall hi ha la Creu de Sant Jordi, la Legió d’Honor de la República Francesa, Ambaixador de la Unesco, un premi Cèsar -equivalent a un Oscar- per la música de la peŀlícula Tous les matins du Monde… i podria seguir amb la relació que és llarga. Per tant penso que també la ciutat d’Igualada ha de reconèixer l’aportació a la cultura musical que ha fet aquest igualadí iŀlustre que ja forma part -en vida- del que anomenem catalans universals. En un moment en què les pàgines dels diaris, els sumaris dels programes informatius tant de ràdio com de televisió, les xarxes socials, les converses de carrer estan dominades pels cassos de corrupció, pels abusos de poder, per l’escàndol de la família reial i -assimilades- per les declaracions clarament feixistes dels càrrecs de l’Estat…. és el moment de fer un acte de justícia a un igualadí genial, que porta el nom de Catalunya arreu. Evidentment la meva signatura acompanyarà el plec que la Georgina Serarols entrarà a l’Ajuntament d’Igualada i m’agradaria que fossin centenars les signatures que donessin suport a la petició. Jaume Singla