JoKB: “Ohana és un disc cuinat a foc lent”

263

JoKB són vuit joves igualadins que entren amb ganes i trepitjant fort en el món de la música del país. Aquests dies han tret a la llum el seu primer disc en format visual album Ohana, un treball de composició i edició pròpia cuinat a foc lent durant els darrers dos anys. Quinze cançons amb el corresponent videoclip, conformen un treball que es converteix en una única peça artística que il·lustra i relata cadascun dels seus temes.
Amb el Bernat, la Sílvia, el Carles i el Víctor (la meitat dels JoKB) hem parlat sobre música, il.lusió, ganes, empenta i sobre aquest disc Ohana.

Aquests dies presenteu el vostre treball Ohana. Com el definiríeu?
És un projecte molt complert. Podríem definir-lo com un treball d’evolució personal, de canvis, d’explorar sonoritats, missatges. Després hi ha tota la part visual que encara completa més el disc. Ha estat un projecte de conèixer-nos més a nosaltres mateixos i de funcionar com a grup, que ha evolucionat anant tots cap a una mateixa direcció. Aquest treball el podríem definir com un resum d’aquests últims dos anys que han estat el moment en què hem començat a tocar en escenaris que en el seu moment havíem admirat i on, de sobte, t’hi trobes tocant.
Fer aquest disc ha estat força difícil perquè és una inversió gran de temps i de diners. És un punt i a part del que havíem fet fins ara.

Per què heu apostat per fer el disc en format visual àlbum?
Per explicar què és un visual àlbum podríem fer-ho dient que és com fer alhora un disc i un disc de vídeos. No és que cada cançó vagi acompanyada d’un videoclip sinó que és un conjunt: com en un cd que les cançons comparteixen elements (un mateix missatge, un mateix univers…) tots els vídeos també formen una unitat artística. Aquest format té l’avantatge que permet explicar les cançons més enllà del que ho fa la música i dona una nova dimensió al treball. Vam decidir fer-ho en aquest format perquè crèiem que les cançons que escrivíem no només es podien expressar amb lletres i música sinó que també s’hi podien incorporar imatges.

Com ha estat el procés creatiu de l’àlbum? On l’heu treballat?
Intens. I a més tots treballem o estudiem, però com que és una cosa que ens venia molt de gust fer, prioritzes. Hem parlat molt entre nosaltres, hem passat moltes hores a l’estudi, hem fet composicions conjuntes de temes, que mai ho havíem fet, sempre aportàvem temes individualment. Ens hem escoltat molt musicalment. L’avantatge de fer-nos-ho tot nosaltres és que no teníem ningú al darrere que ens posés pressió, dates. Hem treballat molt còmodes. La primera etapa del procés va ser asseure’ns i escoltar-nos per veure com ho enfocàvem i de buscar noves sonoritats i que finalment han portat a aquestes sonoritat funky disco i amb barreges de soul i pop que té el disc.

El disc està format per 13 cançons inèdites. Són composicions pròpies?
Hi ha una mica de tot: algunes cançons són fetes inicialment per algú concret però aleshores entre tots les treballem i hi aportem noves idees o d’altres són fetes per tots junts. Cada experiència és diferent. Hi ha lletres que les hem fet amb amics que ens han passat poesies que tenien. Els col·laboradors del disc també hi han aportat lletres, tan Koers com La Pegatina han fet les seves parts de lletres. És un treball molt agraït perquè cadascú que s’hi ha volgut implicar ho ha pogut fer.

L’àlbum ha comptat amb la col·laboració d’altres grups.
En el disc tenim tres col·laboracions que són La Pegatina, un grup que nosaltres admirem molt, que ja fa uns anys que coneixem i que sempre ens han ajudat molt. Koers no els coneixíem però sempre ens havíem agradat i quan els ho vam demanar no van posar cap pega. I l’altre són les Blue May i Mia Farrés perquè són com de la nostra família.
També hi ha persones que no han col·laborat en les cançons però que han estat imprescindibles, com el Mario Patiño que ha dedicat moltes hores a produir el disc i a la part visual ens ha ajudat el Jordi Estapé que ha fet el visual àlbum i ha sigut l’encarregat de posar les imatges i els guions que es van rodar a Igualada.
Molta gent s’ha anat sumant al projecte i formen part d’Ohana.

Per què aquest títol?
Ohana és un concepte hawaià que vol dir família no només de sang i vam trobar que ens definia bastant com som nosaltres com a grup: portem tantes hores treballant junts que som ja un més enllà de família.

El passat mes d’octubre vàreu presentar un dels temes del disc Run this Show on es reivindica la presència femenina als escenaris. La resta de temes són igualment reivindicatius?
Hi ha de tot una mica. Sí que realment aquest que vam presentar reivindica l’espai de la dona a l’escenari i darrere d’ell i hi ha altres cançons que també tenen un rol reivindicatiu que nosaltres sempre intentem portar a la part positiva, a la part constructiva. Un exemple que ens agrada molt n’és la peça Wild Eye, una cançó que és un cant a la diversitat i a l’orgull, és un videoclip molt bonic sobre una història de superació. Està rodat a l’Ateneu, que és un espai molt nostre.

El proper 27 de febrer engegueu la gira del disc a la Sala Apolo de Barcelona. On us portàrà?
Les primeres dates seran el 15 de març a la Submarina de Reus i el 28 de març a la sala La Boite de Lleida. Les altres dates encara estan per confirmar.
Poder actuar l’estiu del 2017, a l’Acampada Jove de Montblanc va ser una bona plataforma de llançament?
L’Acampada és una gran oportunitat per als grups emergents perquè ens permet tocar en un lloc emblemàtic amb grups que admirem. L’Acampada va ser un gran moment i va ser a partir d’allà que vam començar a crear cançons que han acabat amb aquest treball. El fet de ser allà amb grups ja consolidats et fa veure les coses molt més properes i que les pots aconseguir.

Un grup jove com vosaltres, econòmicament com podeu fer front a tot plegat?
Nosaltres no tenim diners però tenim temps i ganes que això funcioni. Les nostres prioritats són el grup de música i allà ho aboquem tot. Ho fem tot entre tots
I per sort ens hem trobat amb gent que han cregut i han apostat per nosaltres, però en el fons ningú no creurà més en el projecte que tu mateix.

Us sentiu acompanyats per la ciutat com a grup?
Moltíssim. Tots els espais, tota la gent que surt al visual àlbum són d’Igualada. Per sort la ciutat sempre ens ho ha posat fàcil i ens sentim estimats. Tenim sort que l’Ajuntament d’Igualada valori molt i aposti pels grups d’aquí.

Cristina Roma