Joan Segura: “A tots els jugadors que he entrenat sempre els valoro l’actitud fora del camp”

Sóc igualadí, tinc 26 anys d’edat i en el meu perfil de Linkedin hi posa Xarcuter. De fet, a casa ens cuidem de Cal Passanals, a Igualada. Però avui us parlo del futbol, un esport del qual estic veritablement apassionat. Hi he jugat molts anys, i també sóc entrenador. Ara mateix entreno a Argèlia. He iniciat una nova etapa que se’m presenta com un gran repte i una experiència que promet molt.

566

JOAN SEGURA i FARRÉ entrenador Argèlia - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.cat

En què consisteix la teva feina a l’Àfrica?
La meva feina consisteix en aportar una metodologia diferent a la que estan acostumats a treballar, a formar jugadors però sobretot persones. Una cosa va lligada a l’altre.

El jugador argelià està acostumat a treballar de manera molt analítica i nosaltres intentarem aplicar una metodologia de treball on el jugador entreni de la manera més semblant possible a la competició on visqui situacions, fases, moments i comportaments lo més semblants possible, on hagi de prendre decisions i saber interpretar el joc, això requereix un procés llarg i lent però en un futur el jugador ho agraeix i gaudeix més del futbol.

Deu ser tot un repte, oi?
Sí la veritat és que sí, sempre fa respecte marxar i sortir de la zona de confort però pot ser una experiència molt bona per créixer a nivell personal i futbolístic, sempre hi ha dubtes sobre marxar lluny de casa i dels teus però al final vaig a fer el que més m’apassiona i em fa viure dia a aprendre i ensenyar futbol.

Coneixies el futbol africà i àrab?
No el conec molt la veritat. A Europa hi ha molt nivell i sobretot al futbol espanyol , però sí que hi ha grans jugadors africans o àrabs jugant a Europa i això significa que cada dia s’estan formant millor des de la base per poder donar el salt a un gran equip europeu. El que sí que puc dir és que la passió que tenen pel futbol és molt gran, aquí pot ploure, fer fred o que siguin les 8 del matí, sempre hi ha gent jugant.

Ja fa uns dies que ets a Algèria. Com t’hi has trobat?
Molt bé, la gent molt amable, no ens podem queixar (cos tècnic). Si saben que ets entrenador de futbol t’aprecien i et miren amb uns altres ulls. Són molt respectuosos, estem situats a 20 minuts dels camps d’entrenament en un poble petit, tranquil i on no ens falta de res. I és molt important sentir-te còmode per poder centrar-te en el dia a dia i poder dedicar-te a la formació, que requereix temps i dedicació.

Tu coneixes força el futbol comarcal, ja has format futbolistes des de la base. En aquests països, hi veus molta diferència?
Sí, la veritat és que hi ha força diferència. A Espanya hi ha un nivell molt alt de jugadors i entrenadors i cada dia millor formació. A Argèlia el jugador no està acostumat al treball cognitiu a prendre decisions, sinó que treballen de manera més analítica (guiada) i es nota alhora de treballar de manera integrada els i falta estar concentrats durant una tasca o alhora de realitzar certs moviments. Aquest és el nostre repte que aprenguin a tenir una interacció entre ells a entendre un vocabulari futbolístic i estic segur de que en un futur seran millors jugadors i entendran millor el futbol.

En què pot ajudar als nens i nois formació esportiva?
A millorar com a futbolistes, però sobretot com a persones a inculcar uns valors com el respecte, educació, treball …. A créixer com a persones. A tots els jugadors que he pogut entrenar sempre els he valorat molt la seva actitud fora del camp, no vull un gran jugador i que fora del terreny de joc no mostri una bona actitud. Sempre he dit als meus equips que un jugador dins el camp mostra com és fora, si és treballador, sacrificat i amb ganes de millorar fora dels terrenys de joc serà igual i com a experiència pròpia com a jugador he tingut companys que treballaven 10 h diàries i als entrenament eren els que més passió i treball posaven.

La feina que fan els grans clubs com el Barça i molts altres, és un gra de sorra en països amb tants problemes i considerats del Tercer món. Ho veus necessari? Et consideres com si fossis un membre d’una ONG esportiva o bé com si fossis un “caçador” de futurs talents per al futbol?
Crec que tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats i sobretot en aquests països amb més dificultats on el futbol per ells és una via d’escapament dels problemes diaris. Em considero un afortunat de poder fer el que més m’agrada. Si vaig prendre la decisió de marxar fora d’Europa a entrenar va ser per créixer i viure noves experiències. El que més em satisfà com a entrenador és veure com la meva influència i passió pel futbol repercuteix positivament sobre els jugadors i equip és el que més feliç em fa i això el jugador t’ho agraeix. Voldria aprofitar aquesta entrevista per donar les gràcies a la meva família i sobretot els meus pares que gràcies a ells puc esta vivint aquesta magnífica experiència!

JORDI PUIGGRÒS