Joan Requesens: “A Òmnium Anoia hem passat de dos-cents a un miler de socis en sis anys”

30

Soc nascut a Igualada, tinc 34 anys, i sóc el president d’Òmnium Cultural Anoia. De sempre he estat implicat en la defensa de la cultura i la llengua catalana i les nostres tradicions, també des d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui vaig tenir el goig d’esdevenir regidor de l’Ajuntament d’Igualada. Ara estic immers en la recta final d’un procés que acabarà, sí o sí, amb un referèndum. El farem.

El que està vivint Catalunya ha estat determinant perquè Òmnium sigui plenament  coneguda arreu?

Bé, crec que ja era una entitat prou coneguda per molta gent, tenim quasi 60 anys d’història, i a l’Anoia el 2021 en complirem cinquanta. Molta gent sap que ens hem dedicat sempre a promoure la cultura i la llengua catalanes, i també per fomentar la cohesió social. Sí que és cert que en aquest moment històric Òmnium s’ha posicionat en la necessitat que tinguem una república catalana, perquè creiem que és l’eina per poder realment protegir millor la cultura i la llengua del nostre país.

No era habitual veure com una entitat no política es posiciona tan clarament.

Ho hem fet per buscar el màxim de consensos, per assolir un referèndum i, és clar, perquè guanyi el sí. Però tampoc hem deixat mai de fer l’activitat que sempre ha fet Òmnium en la vessant cultural.

Sempre s’ha dit que el procés sobiranista ha sorgit del poble, i no dels partits polítics. El fet que l’ANC i Òmnium aneu de bracet en aquest camí és la demostració tàcita d’això?

El procés és un moviment social. Ha nascut des del poble, amb una força molt gran, gens normal a Europa. No hi ha gaire casos al món, de fet, que hagin estat tan llargs en els temps, que perdurin. Quan en els països es guanyen drets, acostumen a ser així, des de la mobilització social, i els partits polítics van al darrere. Tot va començar amb la sentència de l’Estatut, després els partits es van presentar al Parlament per guanyar la independència, i es va obtenir la majoria necessària de diputats. Aquest és el mandat democràtic que els ha donat el poble.

Quanta gent sou, ara a Òmnium Anoia, i quines activitats teniu en marxa?

Ara tenim uns mil socis, en els darrers sis anys s’ha passat de dos-cents a un miler, es nota molt que el compromís social amb el procés també hi és a l’Anoia amb la nostra entitat. Més enllà d’aquesta ampliació, estem duent a terme molts projectes. Fem presentacions literàries, promocions a les escoles de Montbui i Vilanova, premis literaris escolars, també treballem per recordar i dignificar persones que han fet molt per aquest territori, com Salvador Riba, com també fem amb els premis al compromís cultural per la Diada. I darrerament hem fet també a l’Anoia un projecte d’àmbit nacional que es diu “lluites compartides”, en el sentit de mostrar com, a través de la lluita social, Catalunya és avui com és. A l’Anoia l’hem fet basant-nos en la construcció del barri de Sant Maure a Montbui, als anys setanta. Aviat ho presentarem.

Algú podria pensar que ja és simptomàtic que precisament uns “indepes” hagin d’explicar la història dels inicis del barri de Sant Maure de Montbui.

Ja hi havia treballs fets. Però, mira, aquest projecte de “lluites compartides” va començar precisament perquè vèiem que la millor manera de construir aquesta república catalana era compartint. Aquest és l’eix central. Quan vam debatre què podíem fer a l’Anoia, ens preguntàvem què podríem treballar per donar valor a coses que van passar, i que potser no em som prou conscients…. El barri de Montbui es va construir amb la força de la seva gent. Calia donar-li valor, a això. I t’he de dir que hi hem trobat moltíssima complicitat, hem parlat amb molta gent i de seguida s’hi van sumar.

Una igualadina, Marina Llansana, és vicepresidenta nacional d’Òmnium. Em consta que l’Anoia té prou pes dins de l’entitat.

Sí, la Marina hi és gairebé al capdavant, i també tenim l’Eulàlia Solé a la junta. També hi ha molts treballadors que són igualadins.

Creus que Òmnium reflecteix la pluralitat que té aquest país?

Crec que sí. Les delegacions comarcals de l’entitat són molt diverses, heterogènies, transversals, amb moltes generacions diferents, però totes treballen pel mateix objectiu. A l’Anoia ja tenim un bagatge molt gran, des de l’any 1961 que es va crear, va ser de les primeres al territori. Avui encara se n’obren, i forces, en diferents llocs de Catalunya. Es veu molt clarament una implicació humana a pobles i ciutats que va creixent.

L’Anoia és un territori “fàcil”, per a una entitat com la vostra?

No som ni un barri de l’Hospitalet, ni un de Vic. Sociològicament, també estem al mig. Reflectim molt la diversitat que hi ha al país. El suport a la independència és bastant elevat, però no és ni dels alts, ni els baixos. Té unes realitats que hem de conèixer tots els que hi vivim. Per a Òmnium no hi ha territoris fàcils o difícils, hem d’estar on hi ha el país, i això és a tot arreu.

Hi haurà referèndum?

Si el poble ho vol, hi haurà referèndum. Segur.

Jordi Puiggròs