Joan Pera, demà diumenge al Teatre Municipal l’Ateneu, amb “Alguns neixen estrellats”

50

Demà diumenge, a les 7 de la tarda, el Teatre Municipal l’Ateneu acollirà l’espectacle Alguns neixen estrellats. Els més grans tornaran a viure una de les sèries dels anys 80 que més han fet riure als espectadors de TV3 i els joves la coneixeran de la mà de Joan Pera.

Humor anglès i universal
Alguns neixen estrellats és un espectacle que reflecteix la vida d’un personatge ingenu, simpàtic i entranyable, que lluita per situar-se a la vida però, malauradament, és desgraciadet… La seva rutina diària és trobar feina i quan la té, no li dura més d’un dia; tot s’espatlla, tot se li trenca… Podríem dir que és un “gafe”… Segur que tots en coneixem algun… Segur. Fins i tot, la dona i la sogra el tenen atabalat. Tot el món sembla que es giri en contra d’ell.

Una comèdia protagonitzada per Joan Pera, prou reconegut en les seves innombrables tasques còmiques i acompanyat, aquesta vegada, per el gran David Olivares, que després d’haver treballat junts en El fantasma de Canterville, tots dos ens ofereixen un espectacle absolutament rialler.

Joan Pera, un actor estimat
Amb una contrastada trajectòria en cinema, teatre, televisió i doblatge, Joan Pera porta més de cinquanta anys estimant i dignificant l’ofici. Va debutar com a actor professional el 1965 amb Prohibido suicidase en primavera, d’Alejando Casona. El seu primer èxit de crítica fou l’any següent amb l’obra l’estrena de l’obra teatral Historia del Zoo, d’Edward Albee (dirigit per Hermann Bonnin).

Va començar la seva dedicació exclusiva al teatre amb la Companyia Adrià Gual, on es va formar interpretant autors de la talla de Jean Paul Sartre, Bertolt Brecht, Eugene Ionesco o Luigi Pirandello. Ventura Pons ha estat un nom important a la seva carrera. Al teatre el va dirigir a Bestiari i Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver i Quan vas veure la mare per última vegada, de Christopher Hampton. Al cinema a La revolta dels ocells, Un geni amb l’aigua al coll, com a protagonista a Forasters.

Als escenaris, hi ha un abans i un després de La Extraña Pareja. L’adaptació que el va unir a Paco Morán i que Ángel Alonso va dirigir sobre l’obra de Neil Simon. Es va convertir en un autèntic fenomen teatral, que va romandre en cartell des del 1994 fins al 1999, data en què es va acomiadar amb una funció extraordinària al Palau Sant Jordi de Barcelona. També amb Morán, triomfaria amb La jaula de las locas, entre d’altres.

L’altra parella de Joan Pera ha estat l’actriu igualadina Lloll Bertran amb qui ha compartit protagonisme a obres com Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes, dirigida per Abel Folk; Don Juan Tenorio, basada en l’obra de Zorrilla; La doble vida d’en John, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer; El joc dels idiotes, de Francis Veber.
A més d’espectacles personals com El xou de Joan Pera, Joan Pera, Capri, l’homenatge al gran còmic català, La Glòria del Mercat o Fer riure és un art, que li serví per celebrar 50 anys damunt dels escenaris, ha interpretat espectacles com Sí, primer ministre d’Antony Jay i Jonathan Lynn i ha protagonitzat clàssics com L’avar, de Molière i El fantasme de Canterville, d’Òscar Wilde. Ara és a punt d’estrenar El Pare de la núvia de Joel Joan i Hèctor Claramunt.

Al Zoom Festival va estrenar Pau, la força d’un silenci, on donava vida a Pau Casals. Un
personatge que el va internacionalitzar: va ser nominat al Festival de televisió de Montecarlo i va ser guardonat a Corea amb el Seoul International Drama Award. A més és la veu de Woody Allen, Rowan Atkinson o Jack Lemmon. Jon Pera ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2015 i amb el Gaudí d’honor 2019, entre molts altres premis.