Un article de
Veuanoia

Joan Domènech: “Volem consolidar el model actual de FirAnoia”
J

31 de maig de 2019

Jordi Puiggròs

Parlem amb Joan Domènech, president de Fira d’Igualada, a l’entorn de les novetats d’aquesta edició de FirAnoia, i de nous projectes de l’entitat.

Contràriament al que ha succeït en els darrers anys, sembla que la 66a edició de la fira no comporta gaire canvis. És així?
Sí, el que pretenem és consolidar el model que ja es va canviar l’any passat. Quan ja fa uns anys es va sortir d’un recinte tancat com era el de Cal Carner, cap al carrer, es van incorporar a la fira d’altres zones, a més del Passeig Verdaguer i Cal Font, per mirar de fer més gran el projecte. Crec que amb aquest model es va aconseguir que la gent sortís més al carrer, que s’anés a passejar i veure la fira, i gaudís de les activitats. Això ens va permetre crear el TastAnoia, que ràpidament va agafar molta força. El que no volíem és que acabés fent mal a la pròpia essència de FirAnoia, que és al Passeig i la plaça de Cal Font. Per això es va separar l’any passat, i el que volem ara és mantenir-ho.

Es perden activitats?
Que vulguem mantenir el model no suposa que només hi hagi expositors. Es mantenen activitats paral·leles, ja sigui dins dels espais, o bé a prop. Per exemple, a l’inici del Passeig tindrem un torneig de petanca, o bé els escacs, que ja fa anys que s’han incorporat a FirAnoia. També va agradar molt en el seu dia la subhasta de quadres que es va fer… Ja s’han acabat, i ara en farem una altra d’antiguitats. Hi haurà música, les cooperatives escolars, activitats infantils amb Anima’ns…

Què és el més important, per a l’organització?
Fer comarca. Nosaltres diferenciem molt dos tipus de fira. La professional, que està pensada per un públic no generalista, molt per a sectors específics, i per a tot el país. I després hi ha la fira tradicional, d’àmbit més local, pensada per la gent de casa, destinada a ser un referent per a la comarca. És veritat que hi ha molts pobles on es fan fires, però intentem ser el pal de paller.

Però no hi ha gaire presència institucional, de la comarca… Ni tan sols dels gremis de comerciants. I això que s’havia intentat fa anys, amb Vilanova del Camí, per exemple.
Intentem ser comarcals, ser proactius amb això, però ha d’haver-hi predisposició de tothom, també. Aquest any hem tingut l’hàndicap de les eleccions municipals. És complicat fer tractes amb persones que no se sap si continuaran o no en els ajuntaments. Sí que intentem que tots els municipis se sentin representats. Fem molta publicitat per tota la comarca. Cada any es fan enquestes i veiem que ve a FirAnoia molta gent de la comarca, però sí que crec que faria falta una representació més gran, almenys dels pobles que són veïns. Intentarem fer-ho millor per aconseguir-ho.

Sense TastAnoia a la Rambla, la fira multisectorial tal i com l’havíeu dissenyat, s’ha quedat coixa? Creieu que caldria trobar alguna activitat nova, d’aquesta línia?
El TastAnoia va començar com un incentiu per la fira multisectorial, i després ha tingut un camí diferent. Des de Fira d’Igualada sempre estem pensant en fer coses noves, però insisteixo que a FirAnoia l’essència són els expositors. Segons que es faci, pot acabar-los perjudicant. Pensem que poder veure al Passeig i Cal Font més de cent expositors ja ha de ser prou “ganxo” per a que la gent es decideixi a sortir i visitar la fira, tot posant algunes activitats complementàries, però que no es “mengin” l’essència de la fira. L’any que ve hi hauran coses noves, però tampoc es tracta cada any d’anar canviant coses.

En les mateixes dates? Ho dic perquè FirAnoia ha tardat molt en trobar el millor encaix en el calendari.
Sí, ens ha costat molt. Però el problema és, diríem, la gran quantitat de coses que es fan a Igualada. S’ha de mirar de trobar just els dies en què no ens fem mal entre tota la gent que organitza activitats, encara que es poguessin complementar. Sembla que a la fi hem trobat el forat idoni, i ara ja podem dir que FirAnoia serà sempre la primera setmana de juny.

S’està remuntant el nombre d’expositors presents a la fira, però encara estem lluny de les xifres d’abans de la crisi. Com és l’expositor actual?
Aquest any repetim el nombre d’empreses, i això ja et demostra que hi ha una voluntat positiva. De tota manera, també hem vist que hi ha un percentatge d’expositors que venen cada dos anys. Creiem que no s’està present a la fira per un tema exclusivament de vendes, sinó més aviat per donar-se a conèixer, o de recordatori, i d’un cert prestigi, perquè no tothom pot ser-hi. Sí que hi ha algunes parades que són de venda directa del producte, però són la minoria. L’habitual és presentar novetats, exposar el producte, ensenyar-lo i comentar-lo amb clients potencials… Aquell tracte de tu a tu que es va perdent.

Els nous temps porten nous expositors…
Em parlaves de menys expositors i és cert, però això té dues causes bàsiques: per un cantó hem perdut els expositors que estaven relacionats amb l’agricultura, quan la fira tenia aquell component, i l’altra és molt fàcil d’endevinar, i es diu Internet. Per això dic que quan hi poses el contacte amb el client, la relació no és tan freda. Tot està evolucionant, i et diria que hi haurà un moment en què determinats tipus de negocis no tindrà cap sentit que estiguin en una fira, ni fins i tot tindran presència física. Afortunadament, hi ha un tipus de negoci que té un llarg recorregut a nivell firal, però també és veritat que t’has d’adaptar. Fa uns anys, ningú pensava en posar wifi a la fira d’Igualada. Ara és necessari, perque molts expositors treballen amb ordinador. Has de donar-li a l’expositor totes les eines necessàries, adequades al moment què estem vivint.

A nivell de Fira d’Igualada, esteu pensant en alguna fira nova?
No puc entrar encara en més detalls, però serà un certamen a nivell interior i exterior, al recinte de l’Escorxador, en la qual es barrejaran diferents tendències relacionades amb el camp de la salut. Estem treballant en aquest projecte.

Per a vosaltres l’Escorxador ha de tenir una vessant més cultural, o més econòmica i firal?
Ha de ser un espai polivalent on també es facin fires. No podem cobrir amb fires aquell espai durant tot un any, i no tindria sentit que estés buit, però tampoc pot ser un espai on totes les hores estiguin donades i no s’hi pugui fer res, fora d’una programació. No m’acaba de convéncer que pogues ser un espai on les entitats hi puguin fer les seves activitats habituals, perque després algú voldrà fer, per posar un cas, una trobada gegantera amb 500 persones, i no podrà, perque ja estarà ple durant tot l’any… Cal un espai on s’hi pugui fer aquesta trobada, i també una fira, o bé un congrés, i segur que s’acabarà omplint.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta