Joan Colomo presenta el seu últim treball “L’oferta i la demanda” a l’Ateneu

17

El proper dissabte, 17 de novembre a les 21h, Joan Colomo presentarà les cançons del seu darrer disc, L’oferta i la demanda, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada. Després de l’estrena al Mercat de Música Viva de Vic i a la sala Apolo de Barcelona, aquest novembre el cantautor de Sant Celoni farà els concerts d’Igualada, de la Nova Jazz Cava de Terrassa i de Monkey Week a Sevilla. Una nova oportunitat per a conèixer la personalitat aclaparadora d’una veu que parla de les relacions humanes per mitjà de conceptes econòmics. Tot des d’un directe enèrgic i intens amb un repertori més ballable i electrònic que els anteriors.

El concert s’emmarca en el Cicle Escena Sonora, organitzat per la gestora cultural El Gest, amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, el Programa.cat del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a divendres de 18:30 a 20:30h i el dissabte d’11 a 14h. També al web www.ticketea.com i, des d’1 hora abans de la funció, a la taquilla del Passatge Vives. Tenen un preu de 12 euros si es compren de manera anticipada i 15 euros el mateix dia.

L’oferta i la demanda
En el nou disc es troben més sintetitzadors i menys guitarres. L’oferta i la demanda demostra que Joan Colomo no pot deixar de ser un autor amb una personalitat aclaparadora, quelcom que el converteix en un cas a banda de tot el panorama musical. Sap jugar amb l’electrònica i amb els sons mainstream, com al single Ritme Pervers, que aconsegueix allunyar-se de les estructures previsibles.

Hi ha poca gent al món del pop que pugui afirmar que posseeix una manera de compondre i cantar que pren referents tan diversos, fent que sempre tot sembli una reinvenció. Joan Colomo sap com fer-ho. I ha aconseguit el que tants persegueixen i tants pocs troben: un estil inconfusible. Té un talent que desborda per totes bandes i que dibuixa melodies impossibles.

Colomo utilitza un vocabulari econòmic i sembla parlar de consum, mercaderies i diners, però a la vegada, acaba parlant de qüestions personals, de relacions, del que hom pot donar i del que espera rebre dels altres. Com declarava a l’estrena del disc, hi ha un discurs que diu que “el progrés i el creixement ens dona una qualitat de vida més gran, però hi ha una altra visió empíricament provada que diu que el consum i el creixement infinit s’està carregant el planeta i s’està carregant la nostra vida de mamífer tranquil”.

Mestre dels contrastos, és capaç de fer que la música que es xiuxiueja i la que es balla amb els ulls tancats es donin la mà en una mateixa cançó. En aquest sentit, L’oferta i la demanda frega la perfecció. La foscor conceptual s’embolcalla d’un so lluminós, les emocions a flor de pell s’omplen de significat, i les melodies fràgils despunten amb tornades altament corejables. I pel que fa a les lletres, com ja és marca de la casa, allò íntim i allò polític es barregen com si fossin una sola cosa i les relacions humanes es mostren com un reflex de les relacions econòmiques i polítiques perquè, en el fons i això sembla apuntar des del mateix títol, tot són jocs de poder.

El de Sant Celoni ha destacat la il·lustració que ocupa la portada del disc: una mare ocell alimentant els seus pollets. “Potser és un dels pocs moments a la vida en què l’oferta i la demanda es corresponen. Si el nen vol teta, té teta. A partir de llavors tot comença a torçar-se i el que tu esperes no és mai el que t’ofereixen” afirma.