Javi González: “Fer les coses bé en gestió esportiva és viable en tots els clubs i entitats”

175

Tinc 35 anys, soc nascut a Santa Margarida de Montbui, i em considero montbuienc, però actualment visc a Sant Guim de Freixenet. Soc llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, i formo part d’una família vinculada a l’esport de la comarca des de fa molts anys. Actualment soc gerent de l’empresa de gestió esportiva Joc Net, al carrer Comarca d’Igualada.

Avui dia tothom té clar que cal posar molt en valor la gestió esportiva en entitats o clubs d’alt nivell, que han de moure molts diners i esportistes. A nivell més local, és poc habitual, almenys de moment. També és necessari?
Sí, crec que sí. De moment el que fem sobretot és treballar per l’administració, bàsicament per als ajuntaments, gestionant activitats que es fan en instal·lacions municipals. Fem un servei públic d’una forma indirecta. La llei de Contractació Pública obliga a que es faci d’aquesta manera, i això ens ha donat l’oportunitat a que ens puguem dedicar a aquesta tasca. Ens posem al costat dels ajuntaments per gestionar activitats i instal·lacions.

Es professionalitza l’esport a nivell local.
Sí, aquest apartat concret de la gestió, sí. Això ha permès professionalitzar certes coses, i crec que és molt positiu. Avui hi ha moltes empreses especialitzades en aquest camp, que aporten valor afegit a un servei municipal. Molts ajuntaments petits tenien problemes històrics per manca de recursos, tant econòmics com tècnics, i no sabien com fer-s’ho per gestionar bé les seves instal·lacions esportives o bé per posar en marxa activitats. Nosaltres els donem l’oportunitat de rendibilitzar uns espais i de donar-los qualitat en benefici de tothom. Hi ha llocs on hi ha un molt equip de tècnics i de monitors d’esports, però no és això el més habitual.

Què s’hi guanya, amb aquesta gestió professional?
La instal·lació esportiva té més usuaris, perquè hi ha més activitats que es fan allí. Això també comporta que s’hi guanyi en nombre de serveis que s’hi puguin relacionar, com activitats de restauració, esdeveniments esportius de cap de setmana, turisme esportiu… Això és una forma de generar riquesa per al municipi, i al mateix temps, oportunitats per a d’altres actors.

Els clubs també ho entenen, això? Treballeu per a algun?
Sí, de fet vam néixer amb aquesta intenció. Pensàvem que seria una de les activitats principals que faríem. Estem al costat dels clubs, i fem assessorament, coordinació d’activitats esportives, contractació de monitoratge… L’objectiu és que l’entitat esportiva creixi. Ja fa uns quants anys que ajudem al Club Atlètic Igualada a gestionar el seu dia a dia. Puntualment també col.laborem amb clubs o associacions de pares d’escoles, que necessiten organitzar una activitat especial, o bé per a preparacions físiques. Ha de quedar clar, però, que qui organitzen les activitats són ells, nosaltres estem per ajudar. Els usuaris, en moltes ocasions, ni saben que hi ha contractada una empresa per als monitors d’aquella activitat. El protagonisme absolut ha de ser per als clubs i les entitats, o els ajuntaments.

Els clubs esportius, tots, segons tinc entès, ja saben que els seus entrenadors o monitors han de tenir un contracte laboral, gairebé com qualsevol treballador?
No, malauradament no és així. Molts no ho saben, o bé ho saben i no ho apliquen. Per regla general, els clubs grans sí que en tenen coneixement, estan al dia d’aquestes coses. En canvi, molts clubs petits intenten defugir aquest tema perquè pensen que és impossible aplicar-lo, amb els seus recursos. Això és un error. Si una petita empresa, o un petit emprenedor, és capaç de contractar als seus treballadors i fer les coses bé, entenem que un club que porta 10, 15 o 20 anys d’història hauria de tenir l’experiència i recursos com per poder-ho fer, cadascú amb les dimensions que correspongui. Entenem que s’hauria de fer aquest esforç. Si no, s’estaria cometent un frau.

Hi ha clubs que no tenen diners, amb quotes baixes per a les famílies, per als equips de base, i els entrenadors, molts cobren en “negre”… Es posen les mans al cap en pensar que haurien de contractar algú legalment… Com els podeu ajudar?
Moltes vegades és qüestió de plantejar-s’ho. El problema és que això no es fa. Hi ha clubs i sobretot Ampes que fan activitats extraescolars, que això no s’ho plantegen. Ni tan sols fan els números, per això. Els pares el que volen és que els nanos s’ho passin bé, que estiguin coberts a nivell d’assegurances, però també que els atengui algú qualificat. De la mateixa manera que és impensable que un jugador no estigui assegurat si es fa mal, hauria de ser impensable que un entrenador no estigués contractat. Hem de fer aquest exercici, i els números moltes vegades surten. El més habitual és regularitzar les quotes, i en molts casos estem parlant d’un 35% de diferència per a l’entrenador, perquè hi ha despeses de Seguretat Social, Riscos Laborals, Assegurances… A vegades apujant la quota als pares tres o quatre euros això se soluciona. Fer les coses ben fetes és viable.

Creus que és positiu que Igualada hagi estat designada Ciutat Europea de l’Esport?
Crec que sí, aporta prestigi a l’esport de la ciutat, i evidentment, demostra que darrere s’ha fet feina. Des de fa molts anys, a Igualada s’està fent molt bona feina a nivell esportiu, i amb tots els grups d’edat. Estan bé els programes per a nens, per a dones… Hi ha més de 800 persones en els que es fan per a gent gran… Els Jocs Escolars són espectaculars amb el nombre de participants que hi ha. Sí que mancaria alguna instal·lació esportiva més, sobretot una piscina coberta. Hi ha una saturació. Actualment, a l’Infinit la gestió s’hauria de fer millor, més econòmica. Haurien d’existir convenis amb les entitats perquè en poguessin fer ús, perquè de fet és una instal·lació municipal.

Jordi Puiggròs @jordipuiggros67